El calvari de Francesc Mauri

Aquesta Setmana Santa en Francesc Mauri ha patit molt. Ja se sap que els festius acostumen a exercir certa pressió. La culpa, es veu, és de la primavera. Heus aquí la cronologia del calvari d'en Mauri. Dilluns 25 de març, tot molt ambigu: "Una mica de tot. Una mica d'enrenou que mirarem d'explicar dia a dia perquè tot plegat serà bastant canviant. I també d'una zona a l'altra de Catalunya. La típica primavera". Dimarts 26: "Continua aquesta variabilitat tan típica d'aquesta època [...]. Dijous Sant variable, i la resta de dies, també". Dimecres 27: "Continua aquest pronòstic de variabilitat per als pròxims dies i, per tant, allò que diem quan les situacions són com aquesta: anar seguint dia a dia el pronòstic perquè tot i que serà difícil a vint-i-quatre hores vista, doncs es podrà precisar una miqueta aquest temps força canviant d'un dia a l'altre i d'un indret a l'altre". Hi afegia: "Tindrem una miqueta de tot. [...] Ho anirem precisant dia a dia". I continuava: "Acabem amb aquest pronòstic incert de variabilitat i aquesta petició de seguiment si volem estar més afinadament informats". Dijous Sant es reiterava: "El que dèiem ahir: dia a dia s'haurà d'anar fent un seguiment per anar afinant [...]. El pronòstic, però, sempre amb incertesa. La primavera és boja meteorològicament parlant i això es nota en els pronòstics". Es justificava: "Aquesta inestabilitat fa de mal pronòstic. Tot i això ho intentem de la millor manera possible". I finalment la lletania del dia a dia: "Insistim en el que dèiem ahir en començar, avui ho continuem dient: seguiment diari perquè el temps continua sent canviant i per tant ho haurem d'anar perfilant". Ja ho diuen que la primavera la sang altera. Especialment la d'en Mauri, tèrbol i indeterminat com els núvols. En qüestions meteorològiques, més enllà de la variabilitat del clima no hi ha res més desesperant que notar la inestabilitat de l'home del temps.