Carme Chacón, per fi, ha parlat

Ahir, mirant la portada d' El Mundo , vaig tenir una alegria. Carme Chacón continua existint! Li confesso que patia des de feia mesos pensant: "On carai deu ser aquesta dona?" Ara, però, ja estic més tranquil i relaxat i és bon moment per fer-se unes innocents preguntetes sobre els seus últims moviments.

1) Per què concedeix entrevistes precisament ara? Coi, comencen els moviments interns al PSOE per petar-se Rubalcaba i cal fer el que en bàsquet es diu agafar la posició. I més quan l'aparell està preparant un successor que tindria el suport de part del zapaterisme, sector "ombra mediàtica". 2) Per què un mitjà de Madrid? L'aposta de futur de Carme Chacón és Madrid. Aspira a ser la candidata socialista a presidenta del govern i és allà on ha de postular-se. 3) Per què va anar també al programa d'Ana Rosa? Per dos motius. El primer és que la seva campanya d'imatge busca el públic que mira aquest tipus de programes i la segona és que necessitava col·locar el seu missatge (ja expressat a primera hora a El Mundo en versió paper per al consum de les tertúlies de ràdio) ara en format imatge per poder ser emès als informatius i tenir versió audiovisual. 4) Com és que l'entrevista en versió paper l'ha concedit precisament a El Mundo , el diari més anti-PSOE? Actualment El Mundo és més anti-Rubalcaba que anti-PSOE. Uneixi-hi que l'alternativa era anar a El País , però aquest diari és del grup Prisa, enemic irreconciliable (fins que el negoci dicti el contrari) del marit de Chacón, l'ideòleg de tot plegat.

Sobre el que ha dit, cap novetat. Menjar dirigit al consum espanyol. Més incomprensible ha estat Montilla, que ha afirmat: "El referèndum és la modalitat dels dictadors". Quin referèndum? El de la Constitució? El de l'OTAN? El de la Diagonal de Barcelona? Tan previsible una i tan desorientat l'altre. Deuen ser les ganes d'alguns de no tenir futur i d'embrutar-se el passat.