Primer els de casa / 'Primero los de casa'

Llegim a l’ARA que Vox recorre al català només a les comarques on és fort el partit de Sílvia Orriols. Han fet cartells amb l’eslògan de Plataforma per Catalunya, “Primer els de casa”, en una llengua o en l'altra, segons mercat, i tant. A les demarcacions de Barcelona i Tarragona veuran els cartells en castellà, mentre que a les de Girona i Lleida els veuran en català.

Catalunya és diferent fins i tot en això. En Garriga ja va demostrar que és un català de soca-rel quan, en una entrevista amb David Miró al diari, va dir: “Jo vull que, d'aquí uns anys, els meus fills continuïn podent gaudir de les festes tradicionals, de les sardanes, i que no siguin substituïdes per la festa del sacrifici del xai o el Ramadà. No és un discurs en contra de ningú, és un discurs de defensa de la nostra identitat”. Els fills d’en Garriga són els únics catalans que fan sardanes. Els dels altres fan tots reggaeton. Em vaig morir d’enveja, sincerament.

Li hem d’agrair a Sílvia Orriols, a part de moltes altres coses, que hagi aconseguit que els fatxes siguin nostrats. La singularitat dretana i catalana a mi em sembla meravellosa. Vull dretans de quilòmetre zero. I un cop aconseguit això, trobo que tots ells han d’eixamplar el concepte de substitució cultural, que només va en una direcció: els magribins, com si no n’hi hagués cap altra, de possible substitució cultural. Vull dir que l’espantall de les sardanes només surt quan parlem de musulmans, mai dels mais quan parlem d’altres nouvinguts d’altres zones, que en català no pensen dir ni “bon dia”. A veure, llavors, com els canvia la intenció de vot.