Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Ramon Esquerra (Barcelona, 1909 - Front de l’Ebre, 1938) publicat tal dia com avui a El Matí (11-IV-1934). Professor a l’Institut-Escola de la Generalitat, traductor del francès i l’anglès, Esquerra era un crític de prestigi creixent fins que va ser aniquilat sense deixar rastre, com milers de joves cridats a quintes, en una batalla desesperada.
El turisme i els esdeveniments dels darrers anys han fet adonar als estrangers de la personalitat de Catalunya. Per a molta gent de l’altra banda dels Pirineus i de més enllà, Catalunya ja és un entitat amb característiques pròpies, més individualitzada potser, si l’estranger en qüestió és una mica observador i s’ha pres la molèstia de venir a donar una volta per casa nostra. El turisme ha estat el que ha acabat de descobrir-nos als ulls del món, i la voga internacional de les Balears ha fet que molta gent que mai no hauria pensat en les nostres coses hagi vingut, de passada, a passejar-se uns dies per Barcelona, abans de completar l’experiència hispànica en terres més pintoresques i més conformes a la tradició estrangera. La vinguda d’aquests turistes a casa nostra, i particularment la dels turistes amb ribets de literat -o totalment literats-, ha contribuït, conjuntament amb l’esperit mercantil de les empreses de viatges, a crear a l’estranger una llegenda barcelonina a base de “barri xinès” i d’anarquisme, tan pintoresca i idiota com els estirabots de l’Andalusa de Barcelona, d’Alfred de Musset, i els similars dels contemporanis vuitcentistes, que, amarats d’africanisme pictòric i de literatura terrorífica, feren d’Espanya un país exclusivament pintoresc. [...] Els francesos són, en part, els responsables d’aquesta llegenda, però les interpretacions més còmiques d’aquesta llegenda internacional corresponen als anglesos. Els que hagin llegitCosmopolis, novel·la de Rupert Croft-Cooke (un dels innombrables autors anglesos de novel·les intranscendents i vagament divertides), hauran quedat veritablement astorats del concepte que l’autor té de les nostres coses. A desgrat de la simpatia evident que li produïm, les seves idees sobre els catalans són una cosa autènticament caòtica. [...] Un dels personatges de la novel·la és Ignasi Permanyer. En ell i en el seu pare Manolo l’autor ha reunit tots els coneixements que té de Catalunya i dels catalans, fruit, segurament, d’alguna curta estada a casa nostra. Manolo s’ha fet milionari gràcies a l’explotació d’un establiment del “barri xinès”, anomenat “La Argentinita”. Abans havia demanat almoina a la Plaça de Catalunya i havia fet el seu aprenentatge pels carrers del nostre Districte V. Quan fou ric es comprà una torre a Sarrià i un Alfa-Romeo, i envià el seu fill Ignasi als Jesuïtes. [...] La descripció que Croft-Cooke fa del Districte V s’acorda amb el clixé més divulgat a l’estranger: prostitució marinera, brutícia, colorisme bigarrat. Potser algun dia farà una novel·la parlant dels catalans i fugint d’aquest pintoresc gastat. Mentrestant, es crea i s’estén entorn de Catalunya una llegenda complicadíssima que caldria esvair de totes maneres. Altrament correm el perill que el ciutadà mitjà dels altres països se’ns imagini com una gent espectacular i pintoresca, més aviat poca-solta.