Catalunya i la Borgonya

Tot amant del vi que va per primer cop a la Borgonya —és el meu cas— torna meravellat i admirat, no només d’aquests vins, sinó del tracte de tota la població envers els que els fan. Les vinyes són el paisatge i és aquest paisatge el que t’ofereixen. El primer que veus, esclar, és que ells no deuen tenir ni senglars, ni cabirols. A Catalunya, els camps s’han de bunqueritzar —quina pena, sí— perquè els animals, convertits en plaga descontrolada, no es mengin o malmetin la collita. Aquí, no hi ha tanques. Tens la sensació que si els senglars o els cabirols fossin un problema, aquí, s’hi posaria solució. Les vinyes són el centre de la vida en aquesta regió.

Veig, aquí, a la milla d’or, que en diuen, on hi ha els closos més prestigiosos de la terra (hi ha el mític Domaine de La Romanee Conti) com els visitants hi caminen i s’hi fan fotos. Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia aquest 2025, i si hi penso, ara, és perquè, n’estic convençuda, una cosa molt diferent dels turistes són els enoturistes. Aquests solen respectar l’entorn, compren productes locals (oli, fruita seca, vi, esclar), visiten museus, lloguen bicicletes, van a veure ocells amb binocles, gasten als restaurants i als bars. La pagesia, els viticultors, han de ser al centre d’aquest any 2025. Són el salconduit d’una terra, són, com els restaurants, el que fa que valgui la pena agafar un tren, un avió, un cotxe per visitar una zona. I un cop siguin en aquesta zona, tots els restaurants i bars han de tenir els productes locals. El vi que es fa a la zona, que és boníssim, i les verdures i viandes que s’hi fan. Una dada. En qualsevol mercat, petit i preciós, d’aquesta zona, juntament amb el preu dels productes hi ha la procedència. Tu tries. Però has de poder triar. Conèixer és estimar. Els nostres viticultors fan vins de meravella. Cada diumenge, en aquest diari, els n’expliquem un, amb tota la humilitat. Els viticultors ja fan la feina. Ara cal que la fem nosaltres.