10/09/2019

Catalunya és el tema

Catalunya és el principal escull que impedeix que el PSOE es posi d'acord amb Unides Podem per formar govern, segons va declarar la vicepresidenta Calvo diumenge a La Sexta. A Catalunya s'ha format un moviment polític i social independentista que ha fet reaccionar l'Estat amb violència policial contra ciutadans, i amb l'empresonament i processament de líders polítics i civils: per a alguns això és el triomf de l'estat de dret; per a d'altres és el naufragi d'una democràcia que mai havia estat consolidada. Catalunya ha posat en evidència les misèries del sistema polític del 78, i això vol dir el sistema polític espanyol, però també el català. Catalunya ha fet emergir els dèficits democràtics de l'estat espanyol a ulls de la comunitat internacional. Catalunya és un país que ha quedat a la deriva després del referèndum de l'1-O, i és també un país mestís i convivencial que és acusat d'estar pres per la xenofòbia i el nacionalisme extremista. Catalunya és un dels punts neuràlgics dels moviments en defensa dels drets civils i les llibertats ciutadanes que hi ha a Europa. Catalunya s'ha tancat en el seu propi procés i negligeix la seva força principal, que és la cultura, i menysté els lligams que la uneixen amb el País Valencià i les Balears. Catalunya és l'argument principal de les campanyes electorals que se succeeixen a Espanya a un ritme frenètic. Catalunya ha reactivat la ultradreta espanyolista i també ha donat impuls a tot tipus de moviments transformadors i progressistes. Catalunya és l'agent desestabilitzador i a la vegada la taula de salvació a la qual necessita aferrar-se Espanya. Catalunya ha deixat al descobert l'esperit autoritari que arrossega la política espanyola com a mínim des de la Guerra Civil i la dictadura, però que té arrels històriques encara més antigues i fondes.

Inscriu-te a la newsletter La regeneració i el 12-MLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots aquests són fets que s'han produït a Catalunya, o que ha produït Catalunya, en els últims nou anys, des de la sentència de l'Estatut del 2010 fins a la Diada d'avui. Cadascú en fa la valoració que considera oportuna, o que més li convé. Però una cosa és segura: Catalunya és el tema, fins i tot quan es fan veritables esforços per fer veure que no ho és. És el tema i ho seguirà sent durant anys. És curiós però fa poc Irene Montero, d'Unides Podem, arribava a la conclusió que el tema de Catalunya no té solució, i que forma part inherent del ser d'Espanya haver de conviure amb aquest problema: ves per on, l'esquerra quasi antisistema confluïa així amb Ortega y Gasset i la seva recepta de la 'conllevancia'. 'La España invertebrada' deu ser un dels llibres de capçalera dels nacionalistes espanyols que intenten pensar en Catalunya, estil Margallo o Felipe González. Potser el problema, ara més a Espanya que a Catalunya, és encara aquell que va assenyalar Gramsci: el que és vell no acaba de morir, i el que és nou no acaba de néixer. Un estat, certament, pot oprimir una nació, però no pot fer-ho per sempre, sobretot si aquesta nació és més avançada que l'estat en els aspectes decisius. Bona Diada a tothom.