1939, catorze anys i a treballar

HI HA TANTS 1 d’abril del 1939 com famílies, perquè una guerra és un episodi nacional dividit en milions de capítols personals. Encara puc sentir el meu pare explicant: “L’endemà mateix d’acabada la guerra vaig entrar a treballar d’aprenent a La Innovació, que era una botiga de confecció del Portal de l’Àngel”. Tenia catorze anys i aptituds per continuar els estudis però no va ser possible perquè a casa els meus avis, com en tantes cases d’aquell paupèrrim país, calia el sou, de manera que aquell adolescent va haver de començar la vida d’adult. Després vindria un servei militar de dos anys i mig i una dècada llarga, encara, de cartilla de racionament i talls de llum. És la generació que es va estar de moltes coses perquè nosaltres poguéssim tenir els estudis que ells no van poder fer. Un respecte.