Civisme, pocavergonyes i desvinculats

L’Ajuntament de Barcelona llança una campanya sobre civisme amb un missatge molt directe i gens amable. Diu que la gent que pixa pel carrer o que embruta el terra són uns pocavergonyes. I jo encara diria més: uns vàndals, com els que pinten les parades dels autobusos; o uns barruts, com els que no paguen al metro.

Però com que les ciutats són un termòmetre social precís, és evident que l’incivisme fa temps que ha deixat de ser només un fenomen provocat per la mala educació: té molt més a veure amb la quantitat de gent que se sent desvinculada de tot.

Ho veig cada dia: molts dels que orinen entre contenidors no són turistes beguts d’un comiat de solter que se’ls en refot Barcelona perquè, precisament, han vingut a pixar-s’hi, sinó gent que dorm al carrer, sovint els mateixos que remenen contenidors i papereres perquè no les fan servir per posar sinó per treure. Molts dels cartons que hi ha pels carrers els han deixat treballadors de supermercats o restaurants que no han tingut un cap que els hagi explicat on ha d’anar cada cosa. Les tasses de vàter que “decoren” els carrers les han baixat els que fan les obres, que se les volen treure de sobre sense que qui els paga s’hagi preocupat de saber on portaran el que treuen de casa.

Que hi ha pocavergonyes? Segur, en veig cada dia. Que hem perdut consciència del que abans t’ensenyaven a casa? També. Però cada dia hi ha més gent a les ciutats que se sent absolutament desvinculada de les normes. Perquè viuen en un descampat o sota un balcó, perquè prou feina tenen amb la seva vida, perquè acaben d’arribar o perquè pensen que per què han de tenir cura de res si ningú no té cura d’ells.