Colonitzar la Lluna
La ciència-ficció és un dels gèneres que millor permeten comprovar que la imaginació humana és més fiable del que sovint nosaltres mateixos estem disposats a concedir. Amb el pas de no molts d'anys, idees de la ciència-ficció que eren catalogades com a simples fantasies s'han convertit en realitats: per exemple, només cent quatre anys separen la publicació de la novel·la De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, de l'arribada de l'Apollo XI al “nostre” satèl·lit. Els canvis s'han produït més de pressa a mesura que avançava el segle XX i arribava el XXI: el guió de la pel·lícula Blade Runner (basat lliurement en un relat de Philip K. Dick) posava damunt la taula qüestions com la intel·ligència artificial, la manipulació genètica, el canvi climàtic o els grans moviments migratoris, que en poc més de quaranta anys són els problemes més destacats de l'agenda internacional. Una altra pel·lícula basada en una novel·la (la ciència-ficció practica la promiscuïtat de llenguatges narratius, i va de bracet de la literatura, el cinema, el còmic, els videojocs, etc.), com Soylent green, plantejava la crisi alimentària mundial i la degradació de la democràcia amb la consegüent emergència de formes de govern autoritàries, com veiem avui. L'empresa californiana Foundation impulsa la fabricació en sèrie d'un robot anomenat Phantom MK-1 que –a diferència de les altres grans propostes de robòtica conegudes fins ara– està dissenyat específicament per combatre en situacions de guerra (Terminator). Les grans tecnològiques fa temps que investiguen els viatges en el temps i la colonització de Mart.
La lliçó de tot plegat és que tot allò que imaginem també és real. Si podem imaginar-ho, ja és real. Per això, d'Aristòtil fins als surrealistes, sempre hi ha hagut qui ha defensat la lucidesa dels somnis. Les idees que en algun moment eren refusades, burlades o directament perseguides com a fantasia, deliri o blasfèmia (com viatjar a la Lluna, com demostrar que la Lluna orbitava al voltant de la Terra i que la Terra orbitava al voltant del Sol, com afirmar que la Terra és rodona i no plana) es converteixen en realitats empíriques i fefaents gràcies a la intel·ligència i l'esforç persistent d'una espècie, la humana, que no sempre es dedica a cometre atrocitats.
El viatge d'Artemis II ha obert l'era de la conquesta de la Lluna. L'objectiu serà habitar la Lluna, establir-hi bases i laboratoris, treballar-hi, construir-hi, colonitzar-la. Això significa una nova carrera entre les potències del món, i la necessitat de desplegar una legislació ad hoc que serà complexa i que caldrà evitar (desconec com) que no sigui posada des de l'inici al servei d'oligarquies i oligopolis. I que no es compleixi una altra predicció de la ciència-ficció, en aquest cas del film Matrix: “Vostès, els humans –deia l'agent Smith–, s'estableixen en un lloc, en consumeixen tots els recursos i, quan ja els han exhaurit, van a un altre lloc i tornen a fer el mateix. Només hi ha una altra espècie que es comporti així, i són els virus”.