La columna meteorològica del Parc (1885)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article signat amb les inicials ‘F.F.’ per Francesc Fayos i Antony (València, 1848-Barcelona, 1904) a 'El Diluvio' (10-I-1885). Traducció pròpia. És un dels més antics comentaris sobre meteorologia publicats a la premsa barcelonina. Des d’ahir i fins demà se celebra a El Born Centre de Cultura i Memòria el XVIII Congrés d’Història de Barcelona convocat amb el lema “Cap a una història ambiental de la ciutat”.   

[...] La constant observació i la periodicitat amb la qual es verificaven certs successos en el firmament va permetre ja a l’Edat Mitjana predir aproximadament algun esdeveniment celeste, sent això el fonament de l’Astronomia que va prendre volada amb les lleis vertaderes que van determinar Copèrnic, Kleper i Newton, sobre les petjades dels quals camina l’Astronomia moderna. La marxa regular i relativament lenta dels cossos celestes va facilitar el desenvolupament d'aquesta ciència, mentre que la lluita contínua de les forces que actuen en el nostre planeta i a l’atmosfera que el rodeja produeix munió de fets l’estudi dels quals es proposa la Meteorologia moderna que l’esperit investigador del nostre segle ha elevat a la categoria de Ciència, unida íntimament a l’Astronomia o Ciència de l’Univers. Tan dilatat és el camp de la Meteorologia i tan diversos són els fenòmens que es proposa estudiar aquesta nova Ciència, com diverses són les causes, temps i llocs on esdevenen. Heus aquí perquè tot i limitar-nos a alguns d’ells –per exemple a les pertorbacions atmosfèriques– hàgim avançat tan poc en la tan desitjada predicció del temps, que només pot fer-se amb molt poca anticipació, en llocs determinats i encara moltes vegades només en allò que permet la velocitat del telègraf. Milers d’observacions s’han fet i moltes més cal fer per obtenir en Meteorologia alguna cosa de profit. Per això som partidaris que es popularitzi aquesta Ciència i aplaudim que l’Ajuntament hagi erigit la Columna meteorològica per instruir el poble. En mirar amb cura aquest monument, notem que en les dades elementals allí consignades es va introduir un signe estrany: la W. posada a la creu de l’asta del catavent. A moltes persones els crida l’atenció aquella lletra, la inicial de West germànic. Diversos periòdics demanen que s’esmeni; però un article d’El Diluvio del 28 de desembre passat, diu que sent corporació oficial l’Ajuntament, li calia posar una W. perquè a la Conferència Meteorològica reunida a Londres el 1874, els delegats espanyols van convenir a emprar la W. per indicar l’Oest. Va acceptar el govern aquest acord?... Si el va acceptar, no l’haurien de conèixer tots els centres d’instrucció? Com s’explica que a la Universitat, Escoles especials, Comandàncies de Marina i a les Escoles públiques de l’Ajuntament han ensenyat i ensenyen a indicar amb una O. el ponent, i en un lloc públic per instruir el poble l’indiquin amb una lletra la pronúncia de la qual molts desconeixem? No veiem la diferència de rumbs que l'article esmentat exposa, perquè tant rumb creiem el punt d’on ve una tempesta, com el punt on es dirigeix un vaixell, un carruatge, una persona, etc. Suposem que un vapor navega amb proa a l’O. (rumb de derrota) i una forta torbonada del W. (rumb meteorològic segons l’articulista) li produeix una avaria. És bo designar un mateix punt amb dos signes diferents? Creiem que no. També creiem que mentre el govern no posi en coneixement dels Centres d’ensenyament aquest canvi de lletra, és prematura tota innovació que posi a l’Ajuntament en contradicció amb allò que s’ensenya a les seves escoles. En castellà és norma l’O. inicial d’Oeste, Ocaso, Occidente, i és molt rar trobar un compàs en català fins i tot en vaixells del nostre cabotatge, perquè per obtenir el nomenament de Patró s’han de patir exàmens en els quals entra el fet de quartejar la brúixola en espanyol. Fins i tot en el Diccionari català de D. P. Labernia trobem els mots Oest, Ocàs, Occident.