De compres pel 'territori'

A tothom, i molt especialment al president del BBVA, Carlos Torres, li quedarà el dubte de saber si l’aclaparadora fidelitat a la marca demostrada pels propietaris del Banc Sabadell s’hauria mantingut igual en cas d’haver fet una oferta millor. Si el negoci no té entranyes, calia convèncer per preu. I si per a un munt de petits accionistes individuals el nom Sabadell encara representava alguna cosa que valia la pena defensar, calia convèncer per preu i guanyant els cors. 

Però per tenir empatia cal entendre bé la naturalesa del bé que vas a comprar i la personalitat i circumstàncies del comprador, i pel to usat pel BBVA semblava com si es tractés només d’un banc espanyol comprant-ne un altre. El discurs racional de Torres quan venia al territori mostrava que o no l’havien informat prou bé o no havia escoltat prou per salvar la distància cultural d’un fet diferencial amb la carrosseria abonyegada però que es manté viu, encara que sigui en fase boomer resistencial, i que ara ha anat a manifestar-se, ves quina ironia, en forma de no vendre’s les accions d’un banc.

En aquestes circumstàncies, la campanya publicitària més insistent a què hem estat sotmesos en molts anys ha acabat prenent la direcció d’un bumerang. Potser també calia comptar amb allò que algú molt coneixedor dels personatges del drama em va comentar, que és que, a partir de l’estiu, l’operació va entrar en la fase de la batalla dels egos. Ahir tothom li demanava al Sabadell que respongués al suport que ha rebut amb servei a l’economia dels particulars i les empreses catalanes. Després de tot el que ha passat, és el mínim que pot fer.