On ets, Cora?

Publicava l’ARA aquesta notícia sobre les vegades que s’enamoren les dones i les vegades que s’enamoren els homes (heterosexuals, pel que semblava). Deia que les dones tendeixen a enamorar-se un cop i els homes tres, cosa que significaria que els homes són menys correspostos que les dones. El cas és que, entre els comentaris, n’hi havia un, d’un tal “Pensador gratuït”, que em va encuriosir. Primer de tot, donava per bona l’enquesta. Per què? Perquè amb ell es complia: “Doncs és ben cert el que confirma aquesta enquesta”, deia. “Tinc trenta anys i he trobat l’amor de la meva vida quatre vegades (Laura, Inma, Sara, Cora), i d’altres enamoraments de temporada; quan ve el bon temps”. Després, ens donava detalls d’una de les noies. “Efectivament, jo no vaig ser l’amor de la seva vida, i a l’Inma la vaig deixar jo -cosa poc habitual en un home- però és que passava de carinyosa a insuportable en qüestió de segons, tu... Hi ha coses tolerables i coses que no. I ara té dues criatures XD. En fi”. I acabava dient que li feia mandra enamorar-se perquè “quan et fereixen tantes vegades s’acaba passant de tot”.

Em vaig quedar amb moltes ganes de saber com li havia anat amb la Cora, la Sara i la Laura. ¿També tenen criatures? ¿Per què el van engegar? ¿Les continua veient? ¿S’assemblen entre elles? ¿On les va conèixer? ¿Segur que totes quatre es poden considerar “relació”? Tinc un amic que se’n va anar al llit amb una noia en una nit de borratxera. Ella ni se’n recorda, però ell en diu “la meva ex”.

Com que sé que els lectors de l’ARA també estan molt impacients per saber com va anar tot, em comprometo a fer-ne un seguiment i escriure-ho en aquesta columna -si cal, en quatre entregues-. Espero un email del lector o bé de la Cora, la Sara, la Laura, i, per què no?, de l’Inma.