És d’ells

El racisme és general. Adoptarà la forma d’una xenofòbia explícita o traurà el cap en la microdiscriminació quotidiana, però no hi ha cap societat que se n’escapi. Per descomptat, tampoc la societat catalana que pensa i viu en català.

Però el racisme a les grades durant l’Espanya-Egipte és d’ells. A Catalunya el coneixem bé. És el producte del nacionalisme espanyol, el d’una llengua i una religió (“¡Habla en cristiano!”), una bandera (“Qué pone en tu DNI?”) i un ideari d’ultradreta. Només cal repassar el mostrari complet de dimarts: crits contra Puigdemont, contra Sánchez i contra els musulmans. Una cultura política amarada de segles de contrareforma, de “¡Que inventen ellos!” i d’“Una, grande y libre” no desapareix perquè ho digués una Constitució fa 47 anys. La prova va ser la falta de reflexos de la Federació Espanyola a l'hora d’activar els protocols antiracisme. Els devia semblar que no n’hi havia per a tant, o que ja passaria. Esclar, és la mateixa Federació que va tenir un president que s’agafava el paquet a la llotja per celebrar la victòria d’Espanya al Mundial femení.

Preguntar-se com és que 20.000 persones van poder cantar espontàniament “Musulmà el qui no boti!” no tan sols és desconèixer la desinhibició i la imitació que funciona als camps de futbol, sinó no entendre de què està fet el nacionalisme espanyol repartit per tots els partits però que sobretot vota Vox.

Finalment, no és casualitat que l’aquelarre passés a Catalunya, on els partits de la selecció espanyola volen ser un banal recordatori d’assimilació i una festa de la normalització, sobretot després de l’1 d’Octubre. La grada espanyola a Catalunya assisteix a més que un partit i els organitzadors ho saben. Per això els fan. Aquest cop els va sortir tan malament que el món es pregunta si amb aquesta gentalla es pot organitzar un Mundial. I amb el Marroc.