La deontologia d'Antonio García Ferreras
BarcelonaAntonio García Ferreras, director de La Sexta i presentador del popular programa Al rojo vivo és un dels periodistes esquitxats pels àudios de l'excomissari Villarejo, amb el qual es va reunir tres vegades, segons ha explicat ell mateix aquest dilluns al matí. García Ferreras s'ha intentat defensar del fet que es fes ressò d'informació falsa difonent que Pablo Iglesias tenia un compte al paradís fiscal de les Grenadines, on el règim de Nicolás Maduro li ingressava diners. Resulta interessant, en aquesta secció sobre periodisme, analitzar els arguments de Ferreras des del punt de vista de la deontologia. El presentador ha dit: "Mai hem donat una informació falsa sabent que ho és". Vaja, aquest és el mateix argument que va fer servir Pedro J. Ramírez per defensar la publicació a El Mundo del compte corrent fals de Xavier Trias a Suïssa. Com que allò constava en un paper aparentment de la policia, amb això n'hi havia prou per publicar-ho i donar-hi veracitat. I, de fet, la justícia ha avalat aquesta pràctica, ja que el diari va ser exonerat de la denúncia interposada per Trias.
Diu García Ferreras: "Vam dir que era la notícia d'un presumpte compte, i ho vam donar citant al mitjà que la treia". És a dir, si un mitjà X dona una notícia i tu la repiques afegint-hi el "presumpte" de rigor, ¿has complert amb el codi deontològic? No. L'obligació del periodista és confirmar la notícia. Només en el cas que no es pugui i la font sigui un mitjà de credibilitat contrastada que aporti proves documentals fefaents, es pot publicar citant. Però, esclar, ¿són els documents de la policia fiables? Tots sabem que no. Per això ara Ferreras admet que no hauria hagut de donar la notícia. Però ja és massa tard, perquè el mal a Iglesias ja està fet.
