La dependència dels fàrmacs: un doble risc social i econòmic

La societat moderna, la que hem denominat societat de la immediatesa, ha aconseguit molts avenços en els països occidentals, però alhora pateix una malaltia: té poca tolerància emocional. Això ha provocat un consum més alt dels ansiolítics i antidepressius, fàrmacs que es receptem ara molt més coincidint amb la greu crisi econòmica. Els psicofàrmacs, a més, poden crear dependència, i els professionals alerten que moltes persones cronifiquen el tractament. Aquests dos grups de medicaments representen un 13,4% del total de fàrmacs receptats, segons les dades del departament de Salut. Un 37,9% de les persones ateses en l'atenció primària, expliquen els responsables del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, han pres psicofàrmacs en algun moment.

Són xifres importants. Però, al marge que una societat no pot dependre d'aquests fàrmacs cada vegada que té una contrarietat personal -i poden ser moltes en una situació com l'actual de gran precarietat laboral i emocional-, perquè demostra la seva fragilitat, tampoc es pot permetre des d'un punt de vista econòmic.

Les retallades de l'administració pública són importants, perquè els seus ingressos han baixat molt i necessita assegurar la viabilitat de l'estat del benestar. Però el més important és saber què és prioritari i què es pot sacrificar. Salut ha retallat en farmàcia, on es preveu una tisorada d'entre el 8% i l'11%, però els medicaments són bona part del pressupost de l'Institut Català de la Salut a l'atenció primària. La despesa farmacèutica suposa un 51,3% del pressupost, mentre que el capítol de personal s'endú el 41,2%, com explicava ahir l'ARA.

La responsabilitat, però, ha de ser de tothom. El metge que recepta ha de donar alternatives als fàrmacs antidepressius i els ciutadans han de saber que la factura per al conjunt de la societat és molt alta i que han d'intentar no recórrer-hi sistemàticament quan passen un tràngol.