Diari d'un "biberó"
Aquest dimarts es presenta al Museu de Badalona el llibre Diari de guerra d’un 'biberó', del poeta badaloní Josep Gual, mort l’any 2005. Un altre poeta badaloní, el filòleg Valentí Soler, ha tingut cura de la transcripció del manuscrit del quadern que Gual va escriure des del 28 d’abril de 1938, quan s’incorporà a la lleva convocada a les pistes d’atletisme del carrer Iris, fins que fou condemnat a treballs forçats el setembre del mateix any. El llibre l’ha publicat Edicions del Pont del Petroli, que ja té al seu catàleg diversos poemaris de Josep Gual.
El record del poeta Josep Gual és molt present a la ciutat de Badalona. Per posar-ne tres exemples: la llibreria Mitja Mosca, que deu el seu nom als versos de Gual que diuen: “Com un grapat de peix / us ofereixo els versos, / feu compte, no se us passin / a les mans, que són pescats / amb ham de mitja mosca”; els mateixos versos es poden llegir, escrits al terra de la Rambla, el lloc més estimat de la ciutat, a l’anomenat Racó d’en Gual; i també es recorda el poeta per la seva vinculació al Club Joventut, del qual fou jugador durant els anys 30 del segle XX i autor del primer himne del club.
L’obra de Josep Gual està travessada per la seva experiència a la guerra i la repressió posterior i, de fet, no es pot destriar de la seva vida, dominada per un compromís a favor de la democràcia, el moviment obrer i el catalanisme d’esquerres.
Ara tindrem ocasió de conèixer de primera mà l’impacte que el front de guerra va tenir en un vailet de disset anys. Aquest dietari manuscrit de cent vint-i-vuit pàgines es publica quan, encara, joves de diversos llocs del món viuen o viuran aviat aquesta experiència.
Dijous, 28 d’abril de 1938: Velòdrom de Badalona. A les vuit del matí hi ha gran animació als voltants del Velòdrom. Uns vuit-cents minyons de la lleva del 411 estan esperant el trasllat a Barcelona per efectuar la presentació a la Caixa de Reclutament. A les set del matí m’he despedit dels meus pares i germans. El pare m’ha acompanyat fins a casa de l’àvia de la qual m’he acomiadat i m’he sentit una cosa a la gola que gairebé no podia parlar. A la pobra dona se li han escapat unes llàgrimes mentre em petonejava. He fet el cor fort perquè no em saltessin a mi les llàgrimes i m’he dirigit al punt de reunió. Gairebé totes les cares em són conegudes: els companys de l’Escola, els de la Penya... De seguit m’he dirigit a un grup on estan en Ribó, Garriga, Antúnez i d’altres. A les nou es nota ja una gran afluència de l’element femení. Qui de tots nosaltres no té un idil·li començat als disset anys!!!
Diumenge, 29 de maig de 1938: Santander. Em sembla haver reculat uns quants anys en la meva vida. Ens enterem que precisament avui s’està celebrant a Santander un acte de confraternitat hispano-italiana. Passen amb pas decidit pel costat nostre joventuts de Falange formades i armades. Tots van nets i polits, fent contrast amb nosaltres que caminem amb pas insegur, aixafats, bruts. Els vencedors i els vençuts. Ens miren amb aire de manifesta superioritat i quan passen pel costat nostre donen crits d'”Arriba España!”, que nosaltres contestem seguidament amb mires al que pugui venir.