Un diccionari per al jutge
El 2004, un dels més notables experts nord-americans en filosofia política, Michael Walzer, va pronunciar una conferència al CCCB que va començar pràcticament amb aquestes paraules: “El terrorisme és l’assassinat indiscriminat de persones innocents amb la intenció d’escampar la por”.
Veníem de l’atemptat a les Torres Bessones i havia començat “la guerra contra el terror” i, fins i tot, “la guerra justa”, i els governs usaven i abusaven del substantiu terror i els seus derivats per donar cobertura al bescanvi de llibertat per seguretat. Era l’època en què a Espanya tot era ETA. De manera que calia parar un moment per donar a les paraules el seu sentit autèntic.
Ara cal tornar a ser precisos en el nom de cada cosa. Res del que va passar amb Tsunami Democràtic pot ser considerat terrorisme. Ni amb el diccionari de l’IEC (“Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”) ni el de la Real Academia ("Successió d’actes de violència executats per infondre terror”). La intenció del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de buscar terrorisme en la mort d’un ciutadà francès o en qualsevol detall que pugui rascar dels informes que ha demanat a l’OTAN sobre aquell dia és un abús del terme terrorisme, per dir-ho suaument, que torna Espanya als temps de “tot és ETA”, en nom del qual es va arribar a tancar un diari, amb considerable escàndol internacional. I cal recordar que fins que l’amnistia no va aparèixer en l’horitzó de l’any que ve, la imputació tampoc no va aparèixer. Si Tsunami va ser terrorisme, aleshores el dret a la manifestació i a la protesta han deixat d’existir.
