De Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983) a Serra d’Or (IV-1963). Aquest mes fa 58 anys de l’exercici de crítica estètica de cotxes que va fer aquell crític d’art en resposta a una enquesta periodística. La imatge del 600 domina en l’exposició de fotos d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989) a Casa Seat de Barcelona (passeig de Gràcia, 109).
Hi ha vehicles condicionats per a la funció, i amb un fort component esteticista. Deriven de les recerques de la plàstica pura, tipus Brancusi, Arp i Barbara Hepwordh, i aprofiten elements de l’aerodinamisme. Cerquen la qualitat material i formal i refusen els “embellidors”. Aquest tipus dona el vehicle típic europeu. A Itàlia, amb la tendència esteticista de Ghia, de Pininfarina i de Vignale. A França, tímidament tenyit de psicologisme importantista, visible al nom dels models: Chambord, Versailles, Présidence, Dauphine, etc. A Anglaterra, modificant lleument un estil fet de reminiscències i d’empirisme. A Alemanya, entre el concepte italià i l’anglès. [..] Aquest tipus de vehicle europeu s’acobla sovint al petit model utilitari, Volkswagen o Fiat, per exemple, que Amèrica vol imitar els últims anys a través dels models compactes. [...] Models més corrents a casa nostra són el Seat 1.400 i el Seat 600. [...] El Seat 1.400 representa una sanitosa reacció quadràtica contra l’aerodinamisme gratuït. Respon a l’evolució del disseny corresponent al temps dels vehicles còsmics. Igual que per als cotxes, hi ha hagut una línia quadrada per als electrodomèstics des de l’any dels Sputniks (1957). Però presenta una concessió al gust pels cromats que correspon al cinisme comercial. Existeixen Taunus, Borgward i àdhuc Simca del mateix caràcter, però més purs. [...] El model del cotxe Seat 600, dissenyat per Dante Giàcosa i posat en circulació per la Fiat l’any 1955, de fet correspon a una elaboració italiana, esteticista, de l’aerodinamisme. Les seves arestes, d’origen estètic, van endevinar la tendència quadràtica que s’imposaria dos anys més tard, vertaderament imposada per obres com el Buick fora sèrie carrossat per Pininfarina [Sergio Pininfarina; Torí, 1925-2012] al Saló de París de l’any 1957, on el mateix carrosser, mai convençut, presentava també el fantàstic Abarth 750, possiblement el més aerodinàmic dels cotxes, entre coet còsmic i platet volador, muntat sobre un model 600, per a divertiment de Teddy-boys [xicots que en els anys 1950 volien evocar la moda dels dandis de l’època eduardiana]. En conjunt, el model genuí del Seat 600 queda americà de cara -aerodinamisme i ales cromades- i europeu d’esquena -arestes i persianes, estètica i empirisme. [...].
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús