Un perfil més amable

Publiquen els companys d’El Periódico que el partit polític Ciutadans ha indemnitzat amb 153.000 euros la seva ex cap de premsa, Imma Lucas, per evitar d’anar a judici, després que ella va demandar-los per assetjament laboral. La periodista estava embarassada, el metge li va donar la baixa per risc (duia bessonada) i quan, després del part, va voler reincorporar-se al lloc de treball -explica- van fer-li fer feines humiliants amb el propòsit que marxés fastiguejada. Deixeu-me donar una dada important. Segons la demanda, era això que en diuen una “falsa autònoma”.

Gràcies a aquesta demanda, a banda de comprovar que el partit prefereix pagar la morterada de 150.000 euros que anar a judici, sabem més coses de la perversa manera de funcionar no només del mercat laboral sinó també de la política. Per exemple, llegim que la periodista va passar-se un mes sense tenir cap feina concreta i com que “els responsables del partit volien limitar l’activitat mediàtica de la líder a Barcelona, Carina Mejías, per promocionar altres portaveus amb un perfil més amable, les funcions de Lucas com a cap de premsa eren irrellevants”.

Em pregunto si Carina Mejías s’ha assabentat també, gràcies a la demanda, que el partit no la considera d’un perfil amable. I si s’ha assabentat també, doncs, que de la mateixa manera que el partit volia arraconar Lucas, volia també arraconar-la a ella. Si les funcions de Lucas eren irrellevants, ¿és perquè ho eren també les de Carina Mejías? I ella ho sabia? Quan la van triar com a candidata, ¿la van triar sabent que tenia el perfil que tenia (un perfil poc amable) o van anar-lo descobrint, el perfil? ¿Van canviar d’opinió i, de cop, van veure que el perfil poc amable de Carina Mejías ja no els convenia? ¿Podria Carina Mejías dur a judici el seu partit polític per la mateixa raó que ho ha fet la seva ja ex cap de premsa?