La beatificació de 522 màrtirs d'ahir a Tarragona, la més nombrosa que ha celebrat mai l'Església catòlica, es va oficiar sense que se n'alterés el guió previst per la Conferència Episcopal Espanyola. És a dir, esquivant el context general d'aquelles morts, la Guerra Civil. Per tant, evitant tota referència al conjunt de víctimes del conflicte.
És ben cert que una beatificació és un assumpte propi de l'Església, íntim i exclusiu. Els mèrits de beats o sants no es poden mesurar amb l'escala de valors de la societat. És la Santa Seu qui administra els temps i subratlla el missatge que vol per a cada elevació als altars. L'acte, presidit pel cardenal Angelo Amato, prefecte de les Causes dels Sants, va comptar amb una salutació enregistrada del papa Francesc, pronunciada en el seu to pròxim en el discurs cristià, però passant de puntetes pel context històric i amb una decebedora omissió de la llengua en què resaven la majoria de beatificats.
La Santa Seu, en anunciar la causa, ja va establir que els assassinats s'havien produït per "odi a la fe". Amato ho va reblar en l'homilia en parlar de "víctimes de la persecució religiosa", en negar que fossin "caiguts de la Guerra Civil" i en adjudicar l'adjectiu "fosc" al context històric de "l'hostilitat anticatòlica dels anys 30". L'hostilitat va existir i els nous beats van pagar-ho amb la vida. I amb ells, el milió llarg de morts de guerra i postguerra, en què l'Església va triar bàndol. La de Tarragona va ser ahir una oportunitat perduda: mentre l'Església honorava la memòria dels seus, hauria pogut pronunciar les encara esperades paraules de pau, pietat i perdó. Ja fa 15 anys que l'inoblidable bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera va suggerir que l'Església catòlica espanyola demanés perdó per la Guerra Civil i el franquisme, "més en el sentit de reconciliació". I va afegir: "Però veig difícil que altres germans meus d'altres punts d'Espanya ho comparteixin". No s'equivocava. Mentre mirem amb respecte el dret de l'Església a honorar els seus assassinats per la fe, lamentem que el perfum final d'aquest diumenge a Tarragona sigui la falta de perfil propi de l'Església a Catalunya, i que només prevalgui el de la Conferència Episcopal Espanyola, que continua triant bàndol polític i viu aferrada al full que el papa Francesc afirma que vol girar.