Por i fàstic a Washington
Steve Bannon, antic assessor de Donald Trump i impulsor de l'aliança global d'extrema dreta The Movement, pot semblar un personatge fora de la primera línia política, però continua sent un puntal del trumpisme i del MAGA. També era un dels interlocutors de referència per al pederasta Epstein a l'hora d'organitzar les bacanals d'atrocitats en què participaven els poderosos que s'hi volguessin apuntar. L'octubre passat, en una entrevista a The Economist, Bannon va deixar caure un advertiment seriós: “Hi ha un pla. Trump tindrà un tercer mandat i serà president l'any 2028. [...] Trump és un vehicle de la divina providència”. La Constitució americana estableix la limitació d'un màxim de dos mandats per a cada president dels EUA: postular-se per a un tercer mandat, per tant, va contra la llei. Però quina importància té la llei per a un líder que té connexió directa amb la divina providència: el cesarisme consisteix en això i, sense anar més lluny, a Espanya Franco va comandar una dictadura militar de quaranta anys por la gracia de Dios.
Ara Bannon s'ha despenjat amb una altra amenaça. L'ha proferida des del seu pòdcast, gens sorprenentment titulat War room, és a dir, gabinet de guerra. Va escopir Bannon: “Al novembre farem que l'ICE envolti els centres de votació. Podeu queixar-vos i plorar tant com vulgueu, però mai més permetrem que ens robin unes eleccions”. Fa referència a les eleccions de mig mandat que tindran lloc el pròxim mes de novembre i que el trumpisme tem, perquè les enquestes preveuen un càstig electoral que pot ser sever.
Quan parla d'unes eleccions “robades” es refereix a les presidencials del 2020, que va guanyar el candidat demòcrata, Joe Biden. Recordem que Trump mai va reconèixer la victòria de Biden: ben al contrari, va sostenir sempre que les votacions havien estat fraudulentes. La seva resposta va ser instigar, encara com a president, l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. Tornar a ser elegit el 2024 li va permetre eludir les responsabilitats penals que li podien comportar aquells fets, i una de les seves primeres decisions en tornar a la Casa Blanca va ser concedir l'indult a tots els condemnats per haver participat en el que fins aquell dia va ser el punt més baix de la història de la democràcia als EUA. Fins aquell dia, perquè després n'han vingut de més baixos.
Per exemple, les execucions sense judici de dos ciutadans, Renee Good i Alex Pretti, al mig del carrer a la ciutat de Minneapolis, a mans d'agents del cos policial ICE. És un cos que, damunt el paper, té la missió de controlar la immigració il·legal: no la de vigilar jornades electorals. Si Bannon anuncia que l'ICE “envoltarà els col·legis electorals” al novembre, no és per garantir-ne la seguretat ni la transparència, sinó per intimidar els votants, que saben que s'exposen a ser assassinats segons què diguin o facin. Qui sap si també segons què votin. L'Amèrica que havia de tornar a ser gran resulta ser un estat policial en què protestar contra el líder designat per la divina providència es pot pagar amb la vida.