Contra la fatalitat

Més d’hora que tard Marine Le Pen serà presidenta de França, igual que Giorgia Meloni ja governa Itàlia, Donald Trump els Estats Units, Vox tindrà ministres en un govern de coalició amb el PP a Espanya, i Aliança Catalana condicionarà la governabilitat local i nacional. Aquesta previsió sembla avui tan probable que no es pagaria gaire en una casa d’apostes. Les causes d’aquest panorama les expliquem cada dia: la base de malestar real d'unes societats empobrides, que viuen un present precari i veuen un no-futur, és regada gens innocentment amb tones de por, odi i mentides. No és la primera vegada a la història i els resultats han estat desastrosos.

Les esquerres ja no poden comprar més temps amb la cançó del “si tu no hi vas, ells tornen”, perquè la gent els ha vist el truc, i semblen consolar-se en el “contra ells viurem millor”; i les dretes s’estan traient de sobre els prejudicis contra els cordons sanitaris i es disposen a pactar més a la dreta, perquè, segons com, ja no ve d’aquí.

La pregunta per a tots aquells als quals aquest pronòstic els horroritza és si ja només els queda acceptar acomplexadament aquesta trompada fatal, com l’animal que queda paralitzat per uns fars encegadors al mig de la carretera, o si pensen reaccionar. Perquè si els pronòstics es van complint, no només no tenim al davant cap solució als problemes de la gent sinó que ens espera un augment de l’agressivitat, una pèrdua general de la confiança, un deteriorament de la convivència i un perjudici irreparable per a l’educació i la cultura, que són el mínim per poder viure en una societat que valgui la pena.