Soc a casa d’una amiga que viu a Santa Coloma. Els dies s’allarguen i a la llera del riu hi ha tot de gent que practica esport a l’aire lliure. N’hi ha que fan boxa, n’hi ha que corren, n’hi ha que juguen a pilota. L’espai és agradable i cuidat i es veu segur i net. M’aturo un moment a mirar. M’agrada la normalitat que desprenen els qui en fan ús. Abans, vivia al Vallès, a tocar del parc de Collserola. Jo mateixa feia servir el parc per anar a córrer. Quan hi ha un estat propici per a una activitat és més fàcil que aquella activitat es dugui a terme. Si vius en un lloc on hi ha un circuit de bicicleta, on anar en bicicleta sigui fàcil, serà més probable que facis servir la normalitat de la bicicleta. Si hi ha un parc per fer activitats a l’aire lliure és més probable que facis activitats a l’aire lliure. És més probable que et facis casteller si vius a Vilafranca que si vius a Manresa i és més probable que et facis sommelier si vius a Manresa que no pas si vius a Vilafranca, que no dic que no pugui ser.
Per anar a casa de la meva amiga he agafat primer el tren que m’ha dut a Barcelona, i després el metro. Al meu vagó hi havia tres persones que llegien. Els llibres eren acabats d’encetar. Al tren n’hi veig, de persones que llegeixen, però mai tantes com quan s’acosta Sant Jordi. Això és perquè els autors “treuen” llibre (em fa riure molt, el verb) per aquestes dates i, esclar, entre ells n’hi ha algun que vols llegir de seguida. També pel mateix que passa amb la llera del riu de Santaco (així en diu la meva amiga). Hi ha un estat propici, un ambient favorable. Està de moda. Jo en prenc nota, del mecanisme.
