22/2: Es veu que ara toca Ciutadans, després de Podem

Fa uns mesos semblava que tothom volia alimentar Podem com a paradigma de la nova política. Ara sembla que sigui l’hora de Ciutadans. Podem va arribar a la màxima eufòria a l’ombra de l’èxit grec de Syriza. Ara l’aterratge forçós de Syriza a la realitat sembla que li hagi marcat els límits. Pot, això sí, canibalitzar el PSOE, seguint l’estela grega. Però si Podem recull les ànsies de canvi dels votants d’esquerres sense tocar el que per alguns és el més essencial del sistema -la sagrada unitat de la pàtria espanyola- potser també caldria trobar un destinatari per als votants de dreta que també desitgen canvi i regeneració, que tampoc posi en qüestió (al contrari, hi tingui el centre de la seva identitat) el dogma de la unitat espanyola. I això seria Ciutadans. Serien per tant els sobreeixidors a dreta i esquerra del descontentament per la degradació del sistema, però mantenint-ne intacta la pedra angular, la idea patriòtica d’Espanya. Alguns diuen que l’emergència de Podem i Ciutadans és la fi del bipartidisme. Més aviat s’està dissenyant com la manera de mantenir-lo. Canviant el nom dels dos pols. No seria substituir el guió del bipartidisme a l’espanyola, seria canviar-ne el càsting.