Felices vigílies
Quan érem petits, i el dia de l’aniversari era potser el millor de tot l’any i l’esperàvem amb delit, els pares ens felicitaven el dia abans dient “felices vigílies”. Era una manera de calmar la impaciència i d’anticipar la celebració. Et felicitaven ells i, tot darrere, els germans i els avis. L’endemà, tornem-hi, aleshores les felicitacions ja oficials: per molts anys!
Aquest dissabte és el dia abans. La vigília. I per això us vull desitjar felices vigílies. Tots sabem que, quan fa molt de temps que esperem amb il·lusió alguna cosa, es fa llarg esperar, com deia en Pau Riba en aquella cançó tan bonica que cantava la Maria del Mar Bonet.
Molts de nosaltres fa mesos o anys que remem perquè arribi el dia on tot comença, diumenge. Hem remat perquè, com és sabut, la felicitat no arriba si només t’asseus a esperar-la.
Però ara sí, ara és el moment, aquest dissabte és el dia de seure i esperar. Alguns en diuen, encara, dia de reflexió, però la majoria ho tenim tot reflexionat de fa temps.
El dia de reflexió és ara, doncs, allò que l’Església catòlica en deia vigília. La vigília d’un dia gran. Però vigília també vol dir, com sabem, “acció d’estar despert”. I també en aquest sentit el mot s’adiu amb el dissabte que vivim. Estem esperant, tranquil·lament, però ben desperts, en actitud de vigília.
Desperts per si cal fer encara algun moviment, desperts per assegurar-nos que tot va com ha d’anar, desperts per sentir encara els exabruptes que ens arriben des d’alguns mitjans o des de les xarxes socials, desperts per deixar passar els estirabots sense caure en les provocacions o per respondre-hi enraonadament, tot i saber que els nostres arguments s’estavellaran encara un cop i un altre cop contra el mur del menyspreu i de la ignorància.
Diumenge estarem desperts, amb els sentits en alerta, com cal viure els grans començaments. Com el caminant quan enceta un sender o el mariner quan es fa a la mar. Atents, disposats, carregats d’energia. Per això cal, és imprescindible, que dissabte l’espera sigui plàcida.
Us recomano trobades amb amics, passejades vora el mar, tornar a una lectura que us agradi.
I riure. I fer petons i abraçades. Com quan érem petits i els pares et deien aquell alegre “felices vigílies!”, i el germà petit ho repetia sense saber què volia dir. I que diumenge sigui un gran dia.