15/01/2012

Com gastar-se els diners dels altres

Aquesta setmana hem conegut una d'aquestes notícies que tant ens alegren la vida, sobretot quan coincideix amb una pujada d'impostos. Resulta que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) fa dos anys que li paga a un ciutadà 5.500 euros al mes per dirigir un centre d'art que no existeix. Esclar, ara vostè dirà: "Quin escàndol!!!" I té tota la raó. És una vergonya cobrar només 5.500 euros al mes per treballar en un lloc inexistent. Però ja se sap, les retallades són molt injustes i acaben afectant qui menys s'ho mereix.

Inscriu-te a la newsletter A punt per la campanyaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Interessat com estic en tot el que té relació amb el món CoNCA (ja ho sap, un organisme que gasta 1.543.193,39 € en sous, salaris i Seguretat Social i 759.484,82 € en activitats), ho vaig aprofitar per capbussar-me també al món de Moritz Küng, el ciutadà que ingressa mensualment aquesta nòmina tan ajustadeta. I és així com vaig anar a petar a una entrevista que Meritxell M. Pauné va fer-li a La Vanguardia al tal Moritz. Molt colpidor és saber que les obres a l'edifici que ha d'acollir el centre que no existeix han costat, de moment, només 4 milions i mig d'euros, però que ell calcula que encara caldrà gastar-s'hi un milió sis-cents mil euros més. Això sí, tenint en compte el moment de crisi, potser aconseguiran abaixar-ho a un milió tres-cents mil. Però la part més sucosa és quan el nostre home respon a la gran pregunta: què ha fet vostè aquests dos anys? I diu: "No sóc un dropo. Artísticament he fet moltes coses". Quines coses? Dos catàlegs i un llibre de recopilació de titulars de diari ordenats per continguts. Ei, però aquest bé de Déu de producció l'ha fet... en només dos anys!!! És una mitjana de mig llibre i catàleg i mig per any. Una barbaritat!!!

Cargando
No hay anuncios

Vaja, que des d'aquí vull felicitar els responsables d'aquest projecte tan encertat, el CoNCA per pagar-lo i, sobretot, Moritz Küng per ser com és... cosa que ja ens agradaria a molts.