Guerra: factures i fractures
La guerra a l'Orient Mitjà és un despropòsit que només podien tirar endavant dos líders com Trump i Netanyahu, molt més desesperats del que alguns volen suposar. Desesperats per esquivar les conseqüències del seu propi comportament (presumptament) criminal o delictiu: la presidència de Netanyahu, amb el genocidi de Gaza inclòs, és una contínua fugida endavant per no haver de respondre en els judicis que té pendents per diverses acusacions, principalment de corrupció a diversos nivells. Per la seva banda, Trump realment ha aconseguit una maniobra de distracció perquè no es parli dels papers d'Epstein i de la seva implicació en la xarxa de pederàstia dels poderosos d'Occident. L'únic atlantisme que ha conegut mai Trump era el que reunia pederastes extremadament rics dels dos costats de l'Atlàntic a Little Saint James, una de les Illes Verges nord-americanes, on el proxeneta Epstein i els seus amics, convidats, clients i extorquits (sovint eren aquestes quatre coses alhora) cometien els seus crims i abusos contra menors. Pocs dies abans de l'atac d'Israel i els EUA, els mitjans d'arreu del món parlaven d'un terratrèmol global de la política i les altes finances que ja havia derivat en la detenció, i una certa vergonya pública, per a tot un Windsor, el príncep o expríncep Andreu. A partir del 28 de febrer, data del primer atac dels EUA i Israel contra l'Iran, es perd el senyal d'Epstein i el seu imperi de depravació.
Trump i Netanyahu encapçalen governs plens de fanàtics que s'adrecen a masses de fanàtics per enardir-los, però ells són molt més cínics que no fanàtics. El benefici que cerquen té poc o res a veure amb cap pàtria, amb cap fe o amb cap causa: és estrictament personal. La llista de favors econòmics i regals que la família Trump ha rebut de les monarquies del golf Pèrsic, enemigues de l'Iran que ara els EUA destrueixen, parla per si sola.
En menys de dues setmanes, l'atac a l'Iran s'ha convertit en una guerra a pràcticament tot l'Orient Mitjà que, evidentment, està fora del control dels seus instigadors. Per molt que els dirigents dels seus governs, així com els seus mitjans i xarxes afins, escampin el contrari, a hores d'ara ni Trump ni Netanyahu tenen la més remota idea de cap on pot derivar el foc que ells mateixos han començat. Tampoc els importa, mentre ells no en surtin perjudicats. Mentrestant, el conflicte atia, subratlla, alimenta i aflora les tensions i les fractures internes de molts dels actors involucrats: des del moviment MAGA i el Partit Republicà fins a una Unió Europea fragmentada i enfrontada internament, les contradiccions i les tensions apareixen inclús en l'enfrontament entre Donald Trump i Pedro Sánchez. Les factures es divideixen entre aquelles en què ningú es fixa gaire (més de 1.200 morts només a l'Iran, en el moment d'escriure això) i la que veritablement preocupa tothom: la factura del preu disparat del petroli, que també es pot convertir en una factura de popularitat, i qui sap si electoral, per al paquiderm taronja.