Iglesias i la vella i coneguda olor

"Amb la desaparició física d’una pila de gent del PP de la Gürtel, potser haig de donar gràcies que no m’hagin engegat un tret". Així de fort va Pablo Iglesias al seu llibre de memòries recents, Verdades a la cara (Navona, 2022), i així de fort va anar en l’entrevista que publiquem en aquestes pàgines i que poden veure tota sencera a l'Ara.cat.

L’opinió d’Iglesias sobre la qualitat de l’estat de dret a Espanya (allò de la democràcia "plena" o "defectuosa" de The Economist) no és gens engrescadora, precisament. Per això el seu avís més important és per al PSOE, del qual diu que no té un pla per a Catalunya ni per a la taula de diàleg més enllà de "funcionar en clau de conjuntura", i que si continua per aquest camí obrirà les portes a un govern que il·legalitzarà partits. Endevineu quins.

Tot en el diagnòstic d’Iglesias té un aire conegut a Catalunya, perquè hi surten els jusapols, Pérez de los Cobos, el conglomerat mediàtic amb Ferreras, Inda o Marhuenda, Florentino Pérez, l’estat profund i el senyal per actuar que la dreta judicial va rebre a partir del discurs de Felip VI del 3 d’octubre del 2017, que més tard va portar dirigents del PP a afirmar públicament que l’element més important amb el qual comptaven per resistir al govern PSOE-Podem és el Poder Judicial. Iglesias afirma que l’esquerra transformadora espanyola juga al joc electoral amb les cartes marcades. Des de la sentència de l’Estatut del 2010, sobre això, a Catalunya, ja fa molt de temps que s'hi ha reflexionat.