Cal actuar amb urgència
Cada cop tinc més la sensació que les nostres societats, tot i que ja estan començant a tenir consciència d’uns quants dels reptes que tenim davant, encara no han valorat prou la profunditat dels canvis que ens calen per adaptar-nos a una nova etapa de la història humana; ni tampoc veuen la urgència amb què cal fer-ho. És una situació que comporta irresponsabilitats per part de tots. Vull comentar alguns aspectes, mirant específicament el món de la política i el de les administracions públiques.
1. Profunditat dels canvis. Ja sé que en molts casos hi ha qui exagera, però és innegable que els tres reptes més importants que estem vivint (insostenibilitat ecològica amb canvi climàtic; insostenibilitat social amb migracions, revoltes i enfrontaments; i, sobretot, efectes de l’anomenada intel·ligència artificial) ens imposen canvis en l’estil de vida, en el consum de recursos o en les formes de relació social, com mai hem viscut al llarg de la història. Ho dic perquè sento parlar sovint d’anar a buscar aigua a la Lluna, de fer disminuir de forma important la població del planeta, de la possible desaparició de molts nuclis ara habitats de les zones costaneres, del posthumanisme, o del doble concepte de la realitat: la natural que perceben ara els nostres sentits i la que es podrà crear artificialment i distribuir per tot arreu.
Exageracions a banda, no dubto que la importància i la coincidència d’aquests tres reptes i d’altres fenòmens farà que les properes dècades demanin importants actuacions, tant de caràcter individual com de tipus col·lectiu, per tal d’adaptar-nos, per aprofitar els nous recursos de coneixements i d'eines tecnològiques, i per evitar o reduir els possibles efectes negatius que poden comportar. No podem adoptar actituds negacionistes, ni tan sols tranquil·litzants, ni seguir amb comportaments continuistes, perquè inconscientment ens estem perjudicant, i perquè el que deixem de fer nosaltres perjudica el conjunt de la humanitat.
Però molt més greus encara són les actituds d’aquests tipus que veiem en el món polític i en les administracions públiques a tots els nivells. Moltíssimes de les actuacions que ens calen tenen caràcter col·lectiu i només poden ser portades a terme pels diferents governs, i algunes tenen caràcter global. A més, els governs són els que han de planejar, orientar, coordinar i pressionar de la manera que calgui les actuacions personals. Una vegada més s'ha de seguir defensant la llibertat personal, però regulada per tal de posar-hi límits, acceptant que les persones i els ens privats tenen drets importants, però també tenen deures obligatoris. Una altra de les funcions dels governs ha de ser la vigilància perquè les actuacions necessàries no augmentin les desigualtats, i han de buscar la manera de poder compensar allà on sigui possible aquells que en surtin perdedors.
2. Urgència de les actuacions. Sabem que en moltes de les polítiques per evitar o resoldre problemes, prevenir és millor que solucionar. Però si no s’ha pogut prevenir, cal actuar ràpid al reaccionar. La gran velocitat a la qual s’estan produint el canvi climàtic, la globalització i el desenvolupament tecnològic ha fet difícil una bona previsió, i això en part justifica la lentitud amb què s’ha actuat en la previsió. Però és totalment inacceptable que aquesta lentitud s’estigui mantenint a l’hora de reaccionar i prendre mesures correctives. L’exemple de la vacuna contra el covid va ser un cas del qual podem estar satisfets, tant pel seu desenvolupament científic com per la seva materialització i distribució. I el canvi radical de política de la UE en relació amb els ajuts financers als estats membres també va ser una reacció molt ràpida i molt beneficiosa que va permetre i ha fet disminuir els problemes.
Però ara estem tornant, a escala local i global, a una situació política i administrativa molt perillosa. Esmento tres realitats que són causa de retard i de lentitud en actuacions que crec urgents: a) La contradicció entre l’evident necessitat de més recursos financers en els pressupostos públics per fer front a les reformes necessàries, i el potent corrent ideològic per rebaixar els impostos als rics, fet que segurament pot posar en perill els serveis que coneixem com l’estat del benestar (educació i salut) i fer augmentar les desigualtats; b) La creixent dificultat d’aconseguir polítiques pactades a alts nivells a causa de la forta polarització dels espais polítics i a la visió a curt termini, amb objectius electorals, de molts partits; i c) L’empitjorament de la tradicional burocratització de les administracions públiques, que afegeix un element addicional a l’hora de materialitzar les actuacions, tant de tipus públic com privat.
No podem estar tranquils si no reforcem la consciència de la profunditat dels canvis necessaris, si no acceptem que no és moment d’enfrontaments polítics sinó de pactes sociopolítics i de col·laboració publicoprivada, i si no aconseguim augmentar l'eficiència i la rapidesa d’actuació de totes les administracions. Ens hi estem jugant el futur de tots aquells que viuran les properes dècades.
