Jornada reduïda?

Llegim a l'ARA que “el Dia del Treballador havia d’arribar dos dies després que s'aprovés el projecte de llei per a la reducció de la jornada laboral”, però l’apagada “va forçar el govern espanyol a ajornar l’aprovació de la mesura”. Yolanda Díaz ha dit que “aquest Primer de Maig serà l'últim amb una jornada laboral de 40 hores”, perquè el govern n'aprovarà la reducció en el consell de ministres de dimarts que ve. Demà em depilaràs.

M’agradaria treballar menys hores, tot i que la feina que faig –aquesta columna, entre altres escripturologies– em fa massa feliç, i sense tenir-la seria desgraciada. Però aquest privilegi només serà per als assalariats. Quan l’altre dia, amb l’apagada, el govern deia que els mestres estaven obligats a ser als centres escolars fins que els pares anessin a buscar els nens, vaig pensar que hi havia mestres que també eren pares. Com s’ho havien de fer, ells, per anar a buscar els propis nens? Sempre és així. Parlem, teòricament, dels drets d’alguns, i els drets d’alguns topen amb els drets dels altres. Un assalariat podrà, potser, tenir la jornada reduïda. Un perruquer, un professor d’autoescola no, o no se’n sortirà. Encara més, caldrà que faci més hores per compensar les hores lliures del seu treballador.

Vaig llegir Del paro al ocio, del Racionero, i em va subjugar. Voldria tenir dies lliures i, esclar, diners per no patir, o no tindrien cap sentit, aquests dies lliures. No veig la manera de ser una jubilada digna, amb els diners que cobraré com a autònoma. Sí, la vida és per gaudir-la, diu el titular de l'ARA per parlar de la jornada reduïda. ¿Però es pot gaudir la vida amb una hora menys a la setmana? Potser sí. La meva sensació és la del plate spinner: haig d’anar movent la vara, sense parar, perquè el plat no em caigui al cap.