L'illa d'Epstein

La idea d'unes elits depravades que es reuneixen en una illa, un castell o qualsevol altre lloc secret per lliurar-se a plaers aberrants mentre regeixen el destí del món és antiga i arrelada. La desclassificació, a finals de la setmana passada, d'una tongada de documents (milers de correus i arxius audiovisuals) de la carpeta del magnat Jeffrey Epstein, per part del Departament de Justícia nord-americà, ha suposat un incendi a les xarxes socials i als pseudomitjans dels influenciadors i els falsos periodistes d'arreu del món. També ha fet explotar la imaginació macabra de milers, o milions, de perfils anònims, reals i ficticis, que deambulen pels submons d'internet cercant o divulgant carnassa i porqueria. En els Epstein files, els arxius d'Epstein, n'han trobada a voler, i els, diguem-ne, creadors de contingut, després d'haver rumiat (però no paït) l'escampadissa de crims repugnants que es reflecteix en els documents reals, han contestat amb una regurgitació d'elucubracions tant o més malsanes que les de l'afer Epstein. El resultat és que, aquests dies, entrar a les xarxes socials s'assemblava a un festival d'horror gutural, i oferia motius per inquietar-se —una vegada més— davant d'una societat addicta als estímuls, que tan aviat necessita deixar caure la llagrimeta amb historietes llepades i cursis com emporcar-se a continuació, o al mateix temps, amb fantasies sobre parafílies i abjeccions. Molts s'han recordat, a la vista del que diuen o suggereixen els arxius Epstein, d'una pel·lícula extrema com Salò o els 120 dies de Sodoma, de Pasolini, que a la vegada remet a l'obra del marquès de Sade i al món obscur dels llibertins. D'altres han tornat a pensar en Eyes wide shut, la darrera pel·lícula que va rodar Kubrick, i que adaptava La ronda i Història somiada, d'Arthur Schnitzler.

Tanmateix, com diuen que va dir Mark Twain, el fet que jo sigui paranoic no lleva que em persegueixin. És a dir: el fet que molts desbarrin a les xarxes socials no invalida les evidències que, a l'illa d'Epstein, una llarga llista de poderosos i de celebritats es reunien per celebrar orgies que incloïen pederàstia, violacions i tortures, i possiblement també rituals, assassinats i pràctiques macabres com el vampirisme i el canibalisme. Epstein i, de la seva mà, Trump representen a la perfecció l'obscenitat del poder, una idea que ens ve, com a mínim, dels cèsars romans i altres emperadors de l'Antiguitat, que consumien carn i sang humanes per demostrar la completa impunitat del seu poder absolut, la llibertat salvatge i demoníaca de qui pot disposar al seu caprici dels cossos dels altres perquè ningú pot gosar contradir-lo. L'única bona notícia és que el pus d'aquesta bòfega surti a la superfície des del Departament de Justícia, perquè vol dir que Trump i el trumpisme no controlen encara tota l'administració ni, per tant, tot el poder. Els índexs d'aprovació i de popularitat del president degenerat són de cada dia més baixos, i les eleccions de mig mandat de novembre són de cada dia més a prop. La democràcia ha d'aturar Trump.