Lectures d'estiu
Abans de marxar de vacances, he pensat que, ateses la varietat i multiplicitat de motius d’angoixa que tenim tots plegats, seria bona idea recomanar un seguit de novel·les que, a més de la qualitat, tenen la virtut de concedir-nos una treva, un to divertit o lleuger, una visió optimista del món o una història tendra.
La cartera, de Francesca Giannone (Duomo). Trad. Maribel Capmany.
Es tracta d’una història senzilla però ben narrada, inspirada en fets reals i emmarcada en un paisatge tan seductor com el del sud d’Itàlia. Hi ha amors prohibits, fills il·legítims i molt de vi.
Francesca Giannone novel·la la història de la seva besàvia Anna, que va ser una de les primeres dones carteres d’Itàlia. La història comença l’any 1934 quan l'Anna, que ve del nord d’Itàlia, arriba a la Pulla, d’on és originari el seu marit. Ell acaba d’heretar unes vinyes i han planejat instal·lar-s’hi amb el seu nadó i dedicar-se a fer vi. A l'Anna, “la forastera”, li costa acostumar-se al sud i també enyora treballar com a mestra. Al cap de poc, al poble queda vacant la plaça de carter i ella s’hi presenta. Aquest fet, rebut primer amb molta reticència, li permet conèixer tota la gent i les històries del poble.
El césped de manzanilla, de Mary Wesley (Alba editorial). Trad. Catalina Martínez
L’herbei de la camamilla és aquella gespa amb floretes blanques minúscules que fa bona olor. Aquesta novel·la també desprèn bona olor, en forma de sentit de l’humor delicat i intel·ligent.
Agost de 1939. Casa familiar on un matrimoni sense fills reuneix els seus nebots, una colla de cosins que s’estimen (alguns, fins i tot, romànticament). La guerra ho interromp tot i ho gira de cap per avall, la moral imperant i, especialment, les dones, que es rebel·len contra l’educació que han tingut. Quaranta-cinc anys després es reuneixen per a un funeral i recorden, cadascú a la seva manera, aquella època boja.
El llibre de la senyoreta Buncle, de D.E. Stevenson (El Cercle de Viena). Trad. Marta Pera.
La senyoreta Buncle, una soltera de poble, s’ha quedat sense estalvis i ha de trobar urgentment una solució. Entre escriure una novel·la o criar gallines, acaba triant la primera possible font d’ingressos. I resulta que hi té traça, però li falta imaginació. Així que escriu sobre el que coneix millor: els seus veïns. Però perquè no es noti tant té la precaució de canviar-los el nom i signar la novel·la amb un pseudònim, per si de cas...
En aquesta novel·la hi surten tots els clixés: les velles xafarderes, la senyoreta guapa soltera i malvada, un coronel retirat i enamoradís, un atractiu vicari aficionat al tenis, un erudit fracassat, un metge sensat, la vídua ressentida... Enfurismats, els veïns comencen un pla a la recerca i captura de l’odiós autor. Un relat construït com una subtil bomba de rellotgeria carregada d’un finíssim humor escocès i una dissimulada mala idea.
La llibreria del turó, d'Alba Donati (Ed 62/Lumen). Trad. Carles Biosca/Ana Ciurans.
Alba Donati, poeta i activista cultural, amb seixanta anys acabats de fer, va deixar Florència per seguir la boja idea d’obrir una llibreria al seu poble, Lucignana, de cent vuitanta habitants.
Amb una campanya de crowdfunding i donacions de llibres de les editorials italianes, va obrir la llibreria Sopra la Penna (Damunt de la ploma) a la seva casa familiar. No és una llibreria com les altres: té un jardí preciós, ofereix te i els joves del poble hi treballen per torns de forma voluntària. Però, ai las, quan tot semblava anar bé, la pandèmia va posar la llibreria (i el món) contra les cordes.