Llegir sense moral (el dia després)

A la seva (extraordinària) crònica d’ahir, Joan Burdeus deia que el president Illa, en la xerrada a porta tancada amb l’escriptor Javier Cercas, va fer reviure “el neopujolòmetre” reivindicant els llibres com “una forma de millora personal més que no pas de gaudi”.

Sense voler i volent tractem els llibres com un fenomen cultural diferent dels altres. Als llibres, que evidentment requereixen una tècnica més sofisticada de consum, els demanem més perquè ens sentim culpables. Per començar, aquesta millora personal. La millora no la demanem al manga, el cine o les sèries, i no ho fem perquè són part del nostre consum de ficció habitual i no cal que ningú ens hi esperoni, al revés. Per entendre’ns: els llibres són l’api; les sèries i els videojocs són les mandonguilles amb sípia. Ens esperonen a menjar api perquè té, sobretot, vitamines i és “sa”. A les mandonguilles amb sípia no els demanem res, excepte plaer; si cal, en destacarem que, “a sobre”, tenen vitamines. Ens hauria importat poc si una pel·lícula o una sèrie ens feia créixer personalment, perquè això, en tot cas, seria un valor afegit, però no l’interès de l’autor o del lector. Una pel·lícula, una sèrie o un còmic, ja no cal dir un videojoc, ha d’entretenir, sobretot.

Per això és tan important que els llibres que fem per a adolescents no siguin “morals”. Un llibre per a joves és inclusiu, anti-bullying i pro diversitat, però una pel·lícula no. Pot ser violenta, immoral, pornogràfica, marrana, fastigosa i sexista. Per això, potser, és tan divertida.

Llegir és més complicat que mirar. Cal exercitar el múscul, estrany, que converteix signes en un món. Ni joves ni grans s’exerciten. Només es pot trobar plaer en córrer si et passes tres mesos no entenent res mentre proves de córrer. La meva recepta per a grans i petits és llegir en veu alta. Amb una copa de vi o de refresc, amb unes patates rosses. Llegir, llegir en veu alta com els monjos, per torns. I sense mòbil. No es pot llegir amb un mòbil al costat que vibra. Aquesta és la desgràcia i la sort.