Tu m’has deixat i no t’ho perdono

El forn, l’únic establiment que hi ha obert a l’encreuament on em recolliran, de matinada, duu un nom català que suggereix tradició. Les treballadores, joves i uniformades, llatines, parlen en castellà. Molts parroquians, també. Per evitar el fred de la porta de vidre automàtica, que s’obre i roman oberta, em poso al fons de l’establiment. L’altaveu amb la música és a sobre meu. Sonen cançons de reggaeton sense parar, i entenc que és més per a gaudi de les treballadores que no pas per a gaudi dels parroquians. No puc fer res més que parar l’orella.

Ells i elles dediquen la lírica als mateixos temes. La desinhibició sexual com a valor, les ganes de gastar els diners guanyats en una feina alienant en sortir de festa i les banyes. La literatura n’és plena, d’aquests tres temes. Quan Bad Gyal parla del penis gros d’un company sexual i exclama “yo aguanto la presión” està fent com la Catherine Millet quan diu “em va tocar fer” tal cosa, barrejant una certa obligació que esdevé gaudi. Quan aquest cantant desconegut ens diu que vol alienar-se el cap de setmana, està explicant-nos el mític Sábado por la noche, domingo por la mañana de l’Alan Sillitoe o ens recorda aquella cançó de Moris, Sábado noche. El “tu te’n vas amb totes, però ens ho hem explicat” de tots els cantants que ara sento, l’un darrere l’altre, és el gran tema de la literatura de tots els temps, des dels clàssics. Ells i elles, però, es queixen de manera molt infantil i, per tant, pesada. Repeteixen i repeteixen la mateixa qüestió. Són cançons, figura. Si aquest que ara diu que li has fet mal i que se’n sortirà i que odia el teu nou amant t’ho estigués dient a través d’una nota de veu, el bloquejaries.