"Marconi, el mag de la física" (1974)

De l’article de Juan Ramón Masoliver (Saragossa, 1910 - Barcelona, 1997) a 'La Vanguardia' (26-IV-1974). Traducció pròpia. Avui se celebra el 150è aniversari del naixement de l’enginyer Guglielmo Marconi (Bolonya, 1874 - Roma, 1937), artífex del sistema telegràfic. Descobridor de les prestacions radiofòniques de les ones electromagnètiques de diversa longitud. Va protagonitzar una fita històrica cabdal: demostrar que l’ona curta supera tota mena d’obstacles i distàncies sense repetidors seguint la curvatura de la terra fent rebotar els missatges entre la superfície i el cinturó de Van Allen. 

[...] L’inventor Guglielmo Marconi era conegut també com “il Marchese” pel fet que li va atorgar aquest títol nobiliari el rei Víctor Manuel III –o Mussolini; tant és en aquest cas– i senador i president de l’Acadèmia d’Itàlia, l’aparatosa companyia creada a expenses de la tres vegades centenària dels Lincei. I res més no li van donar perquè el savi era molt reservat, de cara estirada, i preferia seguir com més temps millor a Anglaterra. Com en les seves Alemanyes, i en les seves tournées estrangeres amb l’actriu Marta Abba i amb l’altre Nobel i acadèmic italià: Pirandello, tot i les diferències que hi ha entre un sicilià neuròtic i un enginyer bolonyès. Bolonyès a mitges, Marconi. Fill d’irlandesa i d’un terratinent emilià, el nostre home havia nascut a una dotzena de quilòmetres de Bolonya, a Pontecchio (fracció distant del que avui s’anomena, com el centre urbà, Marconi), en la vil·la dels seus convertida, ara, en museu marconià. Des de l’autopista cap a Florència, seguint el riu Reno tan esmentat en l'última guerra, veus la vila encimbellada en el tossal, i al seu costat el monument a l’inventor. Doncs bé, a les golfes de la casa va muntar –gràcies als préstecs secrets de la mare, malgrat el rondineig del Marconi pare– el petit laboratori per a les seves aficions a la física, des de les jornades del batxillerat a Liorna i d’universitat a Bolonya (arribaria a ajudant del savi Augusto Righi i es doctoraria després a Oxford). I en alguns dels seus pagesos va trobar uns bons col·laboradors per als experiments sobre la utilització de les ones electromagnètiques. Així, l’experiment de l'estiu de 1895, en el qual va aconseguir transmetre els primers senyals a l’altra banda del tossal, quasi dos quilòmetres i mig més enllà, va donar naixement a la telegrafia sense fils. L’inventor acabava de complir els vint-i-un anys. La resta és a la memòria de tothom. Escepticisme dels italians i cordial acollida de Sir William Preece, enginyer en cap dels telègrafs anglesos. Proves a Londres, a la plana de Salisbury (transmissió a 4 quilòmetres), ús d’antena emissora amb la qual cobreix els 14 quilòmetres del canal de Bristol, ràdio-reportatge de les regates de Dover des del iot del príncep de Gal·les, salvament d’un vaixell gràcies a la crida del far flotant de South Foreland, comunicació entre aquest i l’altra banda del canal de la Mànega (48 quilòmetres), entre la costa francesa i Còrsega (175 quilòmetres), transmissió de Cornualla a Terranova (3.450 quilòmetres); els tres punts del signe de la lletra S els capta l’antena instal·lada en un estel i són clarament detectats per telèfon. Tot això, i més, en el període de quatre anys. Telegrafia i telefonia sense fils, ràdio, seguretat en la navegació marítima i aèria, radar, televisió: tot arrencaria dels experiments i intuïcions d’aquell xicot. Al qual arribaria la consagració del Nobel als 35 anys.