El món s'ha tornat impredictible
Sovint als economistes se’ns demana que opinem sobre què preveiem que passarà a l’economia, especialment a la vista dels esdeveniments que estem vivint. Per la meva part, acostumo a contestar que la resposta correcta és que no en tinc ni idea, però que per cortesia amb qui demana puc anticipar, més des de l’experiència que del coneixement cert, que... No faré acudits sobre previsions d’economistes, però en descàrrec nostre remarcaré la complexitat d'un moment en què la geopolítica és la causant de les incerteses, en què el que intervé és un conjunt de factors interdependents i, més encara, moguts pel personatge que avui dirigeix la Casa Blanca. Aquest marc geopolític té com a pronòstic més d’una sola variable econòmica, a la qual se li pot associar un element de risc. I quan els riscos són encadenats, la probabilitat de cada pronòstic, que obtenim amb una multiplicació per un valor inferior a 1, esdevé molt baixa. Tot depèn de tot! De manera que malgrat que avui tenim, a diferència del passat, millors utillatges de previsió i més instruments de reacció que mai, aquelles situacions, cada cop més complexes i interconnectades, són més difícils d’anticipar. Cau la xarxa de seguretat, es trenca la logística o el transport de mercaderies, es perd la cadena de valor i tot alhora es paralitza.
Això genera una certa frustració: la ciència econòmica no pot anticipar, ni evitar ni corregir prou els cicles ni els seus efectes sobre el benestar de la gent! A l’Edat Mitjana la ciència en general tenia menys a dir que en l’actualitat per redreçar el món. Avui hi ha més coses que abans es consideraven exògenes, en les quals no es podia incidir, que avui ja no ho són. La misèria del món, la falta d’aigua, la fam, la pèrdua de la salut, la desigualtat: sabem que són tractables i hi podem actuar. I tot i que sabem que podem, no ho fem. Això no ens pot deixar amb la consciència tranquil·la.
Vivim en un món de progressos excitants en l'àmbit de la tecnologia, però que ens espanten després, vistos de prop; generen tanta esperança com temor. Innovacions que qüestionen molts llocs de treball, actius cripto que no entenem, derivats financers que surten del balanç i que no podem regular ni controlar, intel·ligència artificial que ens pot portar a un carreró sense sortida... Canvis que s’acompanyen de factors demogràfics (poca natalitat, entrada tardana a la fertilitat) i d’estil de vida i valors (no ja dels que veiem a casa i en un entorn reduït) sense precedents i per als quals ja no valen antigues prescripcions. Abans sabíem que el món s’havia construït des de blocs polítics diferenciats i reconeixibles: la Xina, l'Índia, els estats àrabs, el món occidental. Els Estats Units, avui, amb Trump, suposen un canvi que tant pot ser conjuntural —i per tant passatger— com que s'hagi instal·lat. La MAGA ja té arrels.
La integritat i l’ètica com a guia supletòria de les incerteses ja no cotitzen de cara a l’individualisme liberal del "Jo primer", fins i tot entre els partidaris de la meritocràcia. Ja ningú sembla estar disposat a redimir-se per una causa superior.
Tot i l’automatisme dels algoritmes amb els quals ens movem, el context continua essent un valor inaprehensible per a la IA, i el ChatGPT mai pot substituir el com i el perquè de les coses. Per això, abans la seniority era el millor actiu del coneixement, guanyat per acumulació d’edat i feina. Ara ho és la innovació dels talents precoços, a la cerca del "Qui arriba primer s’ho emporta tot". Per a aquest objectiu, l’especialització tècnica que aparenta ser tan necessària esdevé una forma d’empobriment humanístic.
El ventall de les decisions claus per al futur de la humanitat s'amplia. Inclou l’alimentació sostenible, l’espai de la terra i solar, la salut global, la diversitat de les espècies a conservar, els límits de la desigualtat per la polarització que pugui trencar la convivència social. Vivim en una mena d’evolució que crea primer els problemes per resoldre’ls aparentment després, i que crea més desigualtats a l’hora d’accedir a les solucions proposades. La immigració internacional i com entendre la solidaritat entre països esdevenen el "gran elefant blanc".
En el passat, els esdeveniments imprevistos eren locals, orogràfics: incendis, terratrèmols, epidèmies. Ara són globals, pandèmics, de recessions econòmiques generals, de paralització del comerç mundial. Davant les diverses catàstrofes, el principi doctrinal de "primer, precaució" no sembla que es pugui aplicar. De manera que el futur de la humanitat cada cop està més en perill.