29/01/2023

No només les Balears

2 min

De tant en tant m'agrada repetir que Mallorca (o les Balears: els mallorquins sovint pequem de mallorquicentrisme, com ens retreuen, i amb raó, menorquins, eivissencs i formenterers) serveix de metonímia del món. Ho dic en el sentit que el que succeeix en aquestes illes sovint es reprodueix a major escala en altres llocs, començant per Catalunya. El desbordament del turisme de masses, el doble rol d'aquest turisme com a motor de l'economia i –alhora– causant de distorsions socials profundes, la corrupció de la classe política, l'especulació urbanística i la bombolla immobiliària, són fenòmens que havien passat abans a les Balears (principalment, a Mallorca i a Eivissa) i que ara s'observen i es pateixen a Catalunya, i, de fet, arreu de la Mediterrània occidental.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Lligat amb els esmentats, hi ha el problema de la sobrepoblació. Les Balears van arribar l'any 2022 a 1.176.659 habitants, un creixement del 0,32% (3.651 habitants) respecte de l'any anterior, segons dades de l'INE. Pot no semblar molt, però és que el creixement demogràfic de les Balears es manté, en major o menor percentatge, any rere any. Evidentment, la major part de la població, prop d'un 80%, es concentra a l'illa més gran, Mallorca, però les que experimenten més increment poblacional són les Pitiüses, Eivissa i Formentera. Eivissa, en concret, va augmentar la seva població un 72% en vint anys, del 1998 al 2018. En aquest mateix període, les Balears varen incrementar la població en un 42%, mentre que l'augment del conjunt de l'estat espanyol era tan sols d'un 17%.

El fenomen de les zones sobrepoblades es produeix en paral·lel al de les zones deshabitades, aquella Catalunya buida, i aquella Espanya buida, de què tant es parla. A Mallorca es produeix un fenomen de regressió: surt gent de Palma que se'n va a viure a la Part Forana, als pobles, en un procés que de mica en mica anirà fent, de totes les poblacions que no són Palma, cada vegada menys Part Forana i més àrea metropolitana. Mentre que les zones buidades segur que tenen els seus problemes, els de les sobrepoblades no són exactament petits ni exempts de conseqüències en un futur a curt i a mitjà termini: esgotament de recursos, saturació urbanística, destrossa paisatgística i ecològica, augment de les desigualtats socials, deteriorament de la cohesió social. Els problemes d'accés a l'habitatge i la fragmentació de la societat en compartiments estancs, amb molta població arribada només per fer de mà d'obra barata, són ja ben coneguts.

Davant d'aquesta situació, hi ha qui proposa ampliar aeroports i dur uns quants milions de turistes low cost més cada estiu. Són els mateixos que, al mateix temps, posen el crit al cel perquè troben que les ciutats (Palma, Barcelona) estan brutes, degradades i plenes d'una gent que no va gaire mudada. Ah, i que no acaba de sentir-se convidada a parlar en català. Quan es parla de la necessitat del decreixement es vol fer referència a tot això, però tal vegada la primera pregunta a fer-se és si encara hi som a temps. No només les Balears, insistim-hi.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats