El nou Sòcrates de TV3

Dilluns a la nit es va estrenar Merlí, la nova sèrie que intentarà agafar el mateix nínxol de mercat que Polseres vermelles. Una ficció basada en el món adolescent d’un institut. A la careta del programa descobrim com una mosca es belluga sobre els rètols a ritme del vol del borinot de Rimski-Kórsakov. És una al·legoria al món de la filosofia, on la mosca ha servit de metàfora per a diferents pensadors. Segurament fa al·lusió al sobrenom de Sòcrates, el tàvec d’Atenes. Pesat com una mosca collonera, no parava d’estimular els seus deixebles fent-los raonar a còpia de preguntes. Mai rebatia una resposta. Només plantejava noves qüestions que posessin a prova aquella afirmació. Servia de recerca de la veritat. I aquest és el paper que tindrà el professor Merlí en aquesta ficció. Estimular els seus alumnes perquè reflexionin i desenvolupin un pensament crític. A la vegada, els seus mètodes educatius poc ortodoxos seran un destorb per a la resta de l’institut i per als que conviuen amb ell.

Francesc Orella encarna aquest Merlí fent la interpretació més sòlida de la sèrie juntament amb Anna Maria Barbany i Pau Durà. I és que l’experiència és un grau. Merlí atrapa perquè recupera l’argument clàssic del cinema del professor enrotllat que aconsegueix encarrilar la vida dels seus alumnes. És una narració que de ben segur enganxarà el públic adolescent i arrossegarà la resta de la família. Permet que diferents generacions comparteixin un espai televisiu, i aquest factor és clau per a l’èxit en el prime time. En el primer capítol la realització presentava a càmera lenta el grup d’adolescents que protagonitzaran la sèrie. Intentava així accentuar la fascinació i promoure la idealització d’aquesta colla, un recurs que es va buscar a Polseres vermelles. Merlí també té les virtuts televisives dels protagonistes aspres. Un House a la catalana. Un personatge que si bé és antipàtic, egoista, eixut i malcarat acaba mostrant les seves debilitats personals. Desenvolupa un sentiment positiu envers una generació que molts donen per perduda, és intel·ligent i un seductor incansable. Aquest doble joc del seu caràcter enriqueix les trames i nodreix l’argument de conflictes. Merlí utilitza amb enginy les estratègies narratives per posar-se l’audiència a la butxaca. Ara bé, mentre Polseres vermelles ja va esparverar pediatres i oncòlegs per la sublimació que feien del càncer, té tota la pinta que ara seran els professors de filosofia els que se sentiran poc còmodes en aquest relat.