‘El País’ dissimula, però s’empassa el gripau de Podem

Un dels problemes de la demoscopitis aguda instigada pels grans diaris és que acabem acceptant uns relats de pujades i baixades que existeixen només en el mateix relat de cada mitjà: quan després irromp la realitat, la cosa acostuma a ser crua com un nigiri. Un dels exemples més evidents són les enquestes mensuals d’El País, signades per Metroscopia. Invariablement, han anat alimentant la idea que Ciutadans és la formació frontissa que permet modular els dos grans partits tradicionals. El gràfic on es mostra l’evolució de Ciutadans -publicat pel diari de Prisa sense pudor- permet constatar que la formació taronja obté sempre els seus millors resultats (en aquest univers paral·lel) el mes abans de les eleccions. L’abril del 2015, per exemple, el diari li atorgava un formós 19,4% que la realitat es va encarregar de deixar en un minso 6,55%. Va començar aleshores una nova fase d’ inflamenta d’expectatives, fins a un 22,6% el novembre del 2015. En aquest cas, la dutxa escocesa del 20-D només els va deixar en un 13,9%, aproximadament la meitat. Ara C’s torna a estar en el 18,5%, després d’un nou cop de pulmó de les enquestes. No es pot dir que no ho intentin.

Ara bé: tot i que el titular de portada constatava que Podem s’enfonsa -l’antipatia pels de lila d’ El País és diàfana-, l’editorial suggeria un moviment de fons al diari. El text evitava la rastellera de crítiques que Iglesias acostuma a rebre i suplicava per un nou govern, però era incapaç de dir quin (i, més significatiu, evitava explicitar quin no volia). Aquest és, probablement, el màxim bon rotllo que pot oferir el diari presidit per Cebrián: l’amenaça demoscòpica a Podem perquè no forci noves eleccions i mirar a l’altra banda si finalment forma part d’una coalició a tres.