El pare Gregori Estrada. Monjo i músic

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl currículum del pare Estrada -nascut a Manresa el 1918- seria matèria suficient per a omplir moltes pàgines. Cal, doncs, córrer el risc d’oblidar alguna dada en les dues vessants de la seva vida: la del monjo -que va començar a Montserrat el 1934- i la del músic, que es va iniciar abans a Montserrat mateix quan va entrar a l’escolania el 1926. El 1941 és ordenat sacerdot després de cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, a Alemanya i a Roma. Els estudis musicals -orgue, harmonia, contrapunt i fuga-, els començà al Conservatori del Liceu abans de la guerra civil, i posteriorment amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull i, a París, amb André Marchal i Charles Koechlin. A mitjan anys cinquanta el monjo Gregori Estrada comença a exercir l’ofici de músic i dirigeix l’Escolania durant un temps. I ja no ha parat. Ha preparat edicions d’obres de músics montserratins, ha creat les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, ha donat concerts d’orgue i ha enregistrat diversos discos, ha estat president de la Societat Catalana de Musicologia, compon i edita cants en català per a la litúrgia, i actualment dirigeix el cor dels monjos, i continua estudiant els cants i les danses del Llibre Vermell de Montserrat. [...]

-¿Per què s’han adoptat a la litúrgia espirituals negres i no cap melodia del ric folklore tradicional català? -pregunto al pare Estrada.

-Suposo que els qui van promoure els espirituals negres ho van fer amb l’esperança que fossin aptes com a cants populars per a la litúrgia. Però em sembla que ni en el ritme ni en el text no hi encaixen. El nostre poble en deforma el ritme, i el text no s’adiu gaire a la funcionalitat litúrgica. El folklore tradicional català posseeix melodies de gran bellesa, però, en general, amb textos no litúrgics. [...]

-¿La recuperació actual del cant gregorià per mitjà de discs, creieu que té algun sentit religiós?

-En alguns casos, sí, però en la majoria, no. La gran sortida internacional que han tingut pot explicar-se per la força d’un màrqueting començat amb sort i continuat amb traça, [...]