Amb qui parlaves?

Llegeixo a l’ARA les conclusions de l’últim Baròmetre Joventut i Gènere. Es pregunta pel control de la parella, i aquí, esclar, entra en joc l’aparell anomenat mòbil, que és el centre de les relacions actuals. Ens coneixem perquè ens comencem a seguir per Instagram i ens deixem per WhatsApp. Si mirem les xifres, el 32% de les dones joves diuen que la seva parella s'ha enfadat perquè no havien contestat immediatament missatges o trucades, pel 17,5% dels nois. Em fa riure que es remarqui que són les dones joves. Les velles poden no contestar durant mig any, que la seva parella no se n’adonarà. Però vet aquí que el 27% de les noies diuen que han revisat el mòbil de la parella, davant del 17% dels nois. El 26,6% de noies han dit a la seva parella amb qui pot o no pot parlar, davant del 17% de nois.

Quan surten enquestes d’aquestes i són els nois els que superen les noies en la revisió del mòbil parlem de “control”. Jo diria que això que fan joves i grans d’ambdós sexes és la gelosia de tota la vida. El sentiment de possessió; el sentiment, sobretot, de deslleialtat de l’altre. En aquest sentit, moltes noies, inspirades per les creadores de contingut de TikTok, posen trampes a les seves parelles per detectar-ne la fidelitat. Una amiga, o elles mateixes amb un nom fals, envia un missatge al noi en qüestió (per Instagram) explicant-li que l’han vist, que els sembla mono i que si podrien quedar. Sovint el resultat de l’engany el pengen al perfil. Amb això vull dir, només, que el control de la parella no és una qüestió de masclisme. I que la gelosia, si és justificada (si l’altre és un pica-flor), la comprenc molt bé. Per mi, un cop més, el problema no són les parelles. Són els mòbils, sovint més importants que les parelles.