Els partits de futbol haurien d’ésser suprimits a l’estiu (1929)

Article de Manuel Thió i Rodés (Barcelona, 1901-2002) a 'El Matí' (24-V-1929). Ahir va fer 95 anys que sortia el primer número d’aquell diari catalanista, inspirat en els valors socials de l’humanisme cristià del canonge Carles Cardó. Era la plataforma de llançament d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit liderat per l’advocat Carrasco i Formiguera (afusellat pels franquistes). Un altre dels fundadors va ser el també advocat Thió i Rodés, autor d’aquesta peça, en què intuïa, fa quasi un segle, el creixement del futbol-espectacle amb jugadors-actors engolits per la lògica capitalista. Acudit d’Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) publicat dos mesos després a 'Xut!' (30-VII-1929), setmanari esportiu humorístic. Sota el dibuix figura aquest diàleg agonístic: El porter: "M’ofego! M’ofego!" El davanter: "És clar! Si fa una calor que no es pot resistir".

Amics com som de l’esport pur, de l’esport que hom practica per enfortir-se i vigoritzar-se, no sabríem negar com ens plau l’esport-espectacle que, tot mantenint per als qui el practiquen, les mateixes virtuts de l’esport pur, permet als afectats de fruir un espectacle ben atraient, a l’aire lliure, fora de les sales tancades, no gens higièniques. Ben entès, som partidaris de l’esport-espectacle mentre l’espectacle no mati l’esport, mentre no es converteixi en espectacle antiesportiu. Malauradament, això últim succeeix massa sovint; especialment pel que fa referència al futbol. Augmentant cada dia les despeses dels clubs, aquests arriben a oblidar que la seva missió és de fomentar l’esport i, convertits en empreses comercials, es preocupen només de fomentar l’espectacle, per multiplicar els ingressos. Per això, els jugadors que han estat lesionats, han de tornar a jugar quan encara no estan ben guarides les lesions; per això hom exigeix als jugadors un esforç impossible, en fer-los jugar totes les festes, sense proporcionar-los un sol dia de descans; per això ni a l’estiu se’ls deixa reposar, sinó que els obliguen a jugar sota un sol estavellador, malgrat que això malgasti llurs energies, malgrat que això constitueixi l’espectacle més antiesportiu que hom pugui imaginar. La premsa esportiva conscient ha protestat sovint contra l’organització de partits de futbol a l’estiu; ha estat debades fins ara. Volem, però, insistir. Cal que, d’una vegada, els clubs es convencin de la seva missió i deixin d’organitzar partits a l’estiu; i, si hi persisteixen, cal que la premsa amb el seu silenci i el públic amb la seva abstenció, els demostrin com van equivocats i com estan mancats de veritable amor a l’esport.