La policia assassina de Trump

L’assassinat d’una altra persona a Minneapolis, víctima dels trets de la policia de fronteres, ens posa davant de dues conseqüències simultànies: l’americana i la mundial. Donar impunitat a una policia que només obeeix el líder i es dedica a perseguir immigrants sense manament judicial o a matar gent que s’hi oposa s’assembla massa a la Gestapo quan anava a la caça i captura de jueus i d’opositors a l’Alemanya dels anys trenta. Dels països on la policia mata la seva pròpia gent a sang freda pel carrer i després l'acusa de terrorista se’n diuen dictadures. El següent pas és ben imaginable: augmentar la tensió, provocar la gent, acusar les autoritats locals d’insurrecció, retirar-los els poders constitucionals i, amb l’excusa d’evitar aldarulls o enfrontaments armats, suspendre les eleccions en nom de la seguretat i l’ordre públic.

La derivada mundial és igual de clara: els aprenents de Trump bavegen només de pensar que algun dia ells també podran convertir la policia o l’exèrcit en instruments de l’odi contra els immigrants o els dissidents, sabent que les masses empobrides necessiten un culpable. I si al llegir aquesta frase algú ha pensat per un microsegon quina sort que té de no ser immigrant, que recordi que després vindrà l’estat d’excepció, la detenció de qualsevol que gosi oposar-s’hi, la il·legalització d’organitzacions socials i polítiques i la supressió general dels drets civils. Trump està estenent la por a parlar, a manifestar-se o a organitzar-se fins als plecs més íntims de la nació. Ha començat pels immigrants perquè sap que la crueltat amb els més dèbils té un vergonyós premi electoral, però va per a tots nosaltres.