24/03/2017

Una política exterior destinada a combatre el procés català

L’exministre d’Exteriors, José Manuel García- Margallo, va tenir un atac de sinceritat a 13TV i va admetre el que tothom donava per fet però ningú s’havia atrevit encara a verbalitzar: que el govern espanyol ha pagat un preu indeterminat en favors a estats tercers per aconseguir pronunciaments contra la independència de Catalunya. La innocència de Margallo demostra diverses coses. En primer lloc, que el seu departament ha tingut com a feina principal al llarg dels últims cinc anys combatre la diplomàcia informal catalana en favor del referèndum. A Madrid això es veu com a normal i fins i tot s’aplaudeix, però no deixa de ser curiós que el ministeri d’Exteriors, que hauria de centrar-se a defensar els interessos de tots els ciutadans espanyols a l’estranger, es dediqui a combatre les posicions polítiques d’una part d’aquests mateixos ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter El nou (i endimoniat) escenari políticLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Més enllà d’això, però, la hiperactivitat de Margallo i tot el seu aparell diplomàtic demostren que el cas català, malgrat els seus intents de treure ferro al tema, figura a l’agenda internacional. I la tercera conclusió és que Espanya ja està pagant un preu per negar-se a donar una resposta política a la demanda catalana de fer un referèndum. Madrid hauria de ser transparent i explicar quins han sigut aquests “favors”.

Cargando
No hay anuncios

Alguna cosa, però, sabem. L’ofensiva contra el procés sobiranista va tenir el seu zenit en la visita del rei Felip VI a la Casa Blanca l’any 2015. Allà el president nord-americà, Barack Obama, que un any abans s’havia negat a fer cap referència a Catalunya davant de Rajoy, va dir que volia una Espanya “forta i unida”. Aquella declaració va anar seguida d’un reforçament del paper de les bases de Rota i Morón, que resulten estratègiques per als Estats Units.

Però els mètodes de l’aparell exterior espanyol no han sigut sempre tan diplomàtics. S’ha boicotejat actes com una conferència d’Albert Sánchez Piñol a Utrecht i s’envien representants als actes organitzats pel Diplocat per intentar crear mal ambient.

Cargando
No hay anuncios

Al costat d’això, però, think tanks com la Fundació Adenauer i universitats de tot el món han acollit debats sobre la qüestió catalana. De la mateixa manera, parlamentaris de diversos països han visitat Catalunya per tenir informació de primera mà. I tot això malgrat les pressions de Margallo.