A la Boqueria s’hi poden posar portes?

Els paradistes són els principals damnificats per la transformació de la Boqueria; els traspassos de les parades (escassíssims metres quadrats) es paguen a milions d’euros, que acumulen determinats grups, i els que hi han treballat tota la vida pateixen una afluència massiva de turistes que ja no compren bacallà ni llobarro perquè dinaran al creuer o al restaurant de torn. Miren, fan fotos i contemplen com alguna barcelonina encara omple el carretó, però ells no hi van a comprar. I un mercat al qual no es va a comprar no és un mercat: pot ser una plaça, un decorat o un aparador, però no és viable mantenir els musclos frescos si ningú no els compra. No en va la paraula mercat ve de l’arrel llatina merx, d’on deriven el verb llatí mercari (comprar) i el nom de Mercè (gràcia o recompensa), que és la patrona d’aquesta ciutat de comerciants que va ser Bàrcino.

Com moltes ciutats, Barcelona té una capacitat limitada per generar recursos i llavors es busquen en les empreses, que no necessàriament comparteixen els valors urbans de la ciutat. En el cas de la Boqueria, si determinats grups es van quedant les parades del mercat, la necessitat de recuperar els milions invertits acabarà decidint què s’hi ven. És el gos que es mossega la cua: voldríem comprar-hi menjar decent a preus raonables, però els turistes només compren pinya tallada i envasada en gots de plàstic. I com que el Raval ja no hi compra, alguns paradistes es llencen a les llaminadures.

Els mercats diuen moltes més coses de les ciutats que no ens pensem. Els americans ja ni saben què és un mercat, perquè tot ho compren en grans superfícies comercials que són naus industrials, i s’ho fan portar a casa o bé hi van amb els seus cotxassos a carregar la nevera i el congelador com si hagués de caure una bomba nuclear. Per això, a ulls de molts turistes occidentals, un mercat com la Boqueria fa anys que és una raresa i una curiositat històrica.

L’estat actual de la Boqueria és el que es desprèn de la deriva turística de la Rambla. Si hi queden pocs residents, i la majoria de pisos turístics i lloguers de temporada s’acumulen a Ciutat Vella, qui va avui a la Boqueria a omplir la nevera caminant? Segons dades municipals, la Boqueria és el mercat municipal que rep més visitants (que no compradors): 23,3 milions el 2023, quatre vegades més que el Mercat de Sant Antoni i set més que el de Santa Caterina. El desafiament és majúscul, perquè la Boqueria és una institució i un dels millors motius per anar a la Rambla. Llavors, qui s’atrevirà a trencar el bucle del turisme a la Boqueria?

Tal com va escriure l’arquitecte Lluís Clotet, coautor de la rehabilitació de la Boqueria el 2000, el repte era “no perdre el caràcter de mercat mediterrani que representava la Boqueria a tot el món i que l’emparentava tan directament amb Palerm i Istanbul”. Les ciutats s’han d’alimentar, i el fet que els barris tinguin llocs on encara es venguin productes frescos, que els residents vagin a triar el gènere que compren i que hi hagi artesans que tinguin cura dels aliments que posarem a taula diu molt de la cultura urbana (no només gastronòmica) de la ciutat.

Molts mercats voldrien plorar amb els ulls dels paradistes de la Boqueria, esclar. Per això s’han de posar totes les opcions sobre la taula. La primera, que si la Boqueria és un element tractor, es permeti l’extensió del mercat fins a la rambla del Raval o el Paral·lel, amb parades a l’aire lliure, fent que l’èxit de la Boqueria sigui també una oportunitat per als menjars i sabors internacionals del Raval. Hi ha nombrosos mercats francesos que han seguit aquesta tàctica i han aconseguit que la gent torni a anar al mercat perquè és còmode, visible i arriba a molts carrers, cinc o sis matins a la setmana. És barrejar compra, carrer i passeig, i ajuda a revitalitzar els comerços del carrer. La segona, que s’impedeixi que s'hi venguin envasos de plàstic i es doni suport als petits productors que aposten per la qualitat. L’oferta també condiciona la demanda, i si els turistes no poden comprar sucs de fruita, s’hauran de limitar a les fruites locals i de temporada. Si algun mercat es pot comprometre amb el producte ecològic i de proximitat és la Boqueria, perquè té probablement una de les millors ubicacions i arquitectura del món. I hi ha alternatives per cuinar delícies amb ingredients collits o pescats a la vora de Barcelona. Dinar al carrer no és incompatible amb l’aprovisionament sostenible, i impedir que s’hi obrin petites parades de menjar informal, que donarien feina a molta gent, només beneficia les grans cadenes de menjar ràpid que hi ha a la Rambla. I l'última, entendre que l’arquitectura importa, i que el conjunt té un valor molt superior a l’oferta concreta de cada parada: si tothom respecta les mateixes premisses, la viabilitat de l’oferta conjunta és superior. No es poden posar portes al camp, ni als mercats.