Posem-ho al preàmbul

No és que aquest dilluns esperéssim la solució a l’infrafinançament de la sanitat o l’educació, perquè ja sabem que Espanya no pot viure sense Catalunya (en tots els sentits), però hi havia una expectació justificada al voltant de l’acord Estat-Generalitat. Expectació decebuda.

El pacte PSC-Esquerra per a la investidura del president Illa es va anunciar fa un any (30 de juliol de 2024). Incloïa “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal”. Ha passat un any i l’acord d'aquest dilluns diu que el ministeri i el departament d’Hisenda "mantindran els contactes i treballs necessaris per acordar un nou model de finançament en què es tinguin en consideració les necessitats de Catalunya i la seva singularitat". Un any després encara han d’acordar que quedaran per treballar? 

Però és que, a més, un cop ja ens van anar estovant mesos enrere amb la idea que el model seria singular però generalitzable, hi havia alguna expectativa d’acord sobre el respecte a l’ordinalitat. Doncs bé, l’ordinalitat apareix al preàmbul de l’acord, que és on van a parar les coses que no tenen valor normatiu, i a més a més s'hi fa constar que això de l'ordinalitat ho diu Catalunya ("Catalunya considera que [...] és condició necessària que la seva aplicació no pot desvirtuar l’ordinalitat en el resultat final"), però l’Estat no s’hi compromet. Potser, una vegada més, la reclamació catalana haurà servit per espavilar un acord amb totes les autonomies. No és cap sorpresa: ja fa un any ens van advertir que era més fàcil aprovar l'amnistia que el finançament.