De qui pot tenir cura una IA?
La circulació de virus respiratoris, especialment el de la grip, ha tornat a posar a prova uns serveis sanitaris que fa massa temps que funcionen al límit. Cada episodi epidèmic ho confirma. I mentre aquí resistim com podem la pressió assistencial, a milers de quilòmetres, a la Xina, s’exploren camins que podrien transformar radicalment la manera com entenem la medicina.
La Universitat de Tsinghua de Pequín ha creat l’Agent Hospital, un centre mèdic íntegrament gestionat per intel·ligència artificial (IA), on no hi treballa cap ésser humà. Metges, infermeres i pacients són figures digitals capaces de diagnosticar, planificar tractaments i fer seguiment clínic gràcies a sistemes entrenats amb milers de casos. Una plantilla virtual de només catorze metges i quatre infermeres pot atendre tres mil pacients al dia. La precisió diagnòstica arriba al 93% en determinades malalties. El projecte, que va començar fa uns mesos com una simulació, ja s’està aplicant en hospitals reals, de moment com a suport tecnològic complementari.
La intel·ligència artificial —que no és intel·ligent, sinó algorítmica— anirà guanyant protagonisme en molts àmbits sensibles de la nostra vida. En el terreny de la salut, les seves promeses són innegables, els seus perills també. Pot contribuir a la detecció precoç de malalties, al suport en diagnòstics i tractaments, a l’optimització de recursos, a la reducció d’errors. Però el risc apareix quan aquests avenços deixen de ser mers instruments i comencen a ocupar espais humans impossibles de substituir.
El fet de tenir cura té un aspecte tècnic, però és també un acte relacional, profundament humà, que requereix de la pròpia intel·ligència per escoltar de veritat, mirar amb atenció, atendre amb delicadesa. Les màquines poden fer coses admirables, però tenen mancances descomunals. Per ara, i sortosament, no saben interpretar l’ambigüitat del llenguatge, els silencis, la complexitat vital, tampoc tenen consciència del dolor o la por de l’altre, i es perden en endinsar-se a les profunditats de l’ésser humà.
El caràcter únic i indispensable de tants metges i infermeres en l’atenció a la salut és molt palpable. On la IA accelera, ells saben aturar-se. On la IA processa, ells comprenen. On la IA actua des de la virtualitat, ells ofereixen la seva presència. La IA pot ajudar, i molt, però no pot reemplaçar allò que només els humans podem fer, i no hem de deixar de voler fer.
A la Xina o aquí la IA ha vingut per quedar-se i ja comença a modelar una nova manera de ser professional de la salut i de ser pacient. Davant d’aquesta revolució tecnològica, convé defugir tant l’entusiasme ingenu com el rebuig apocalíptic, i assumir una actitud crítica i prudent, capaç de reconèixer el potencial d’aquestes eines sense perdre de vista ni renunciar a la dimensió humana de l’atenció a la salut. Confiem que la intel·ligència humana, que ha fet possible la IA, sabrà mantenir la correcta jerarquia per garantir que els algoritmes estiguin sempre al servei de la societat.