Un president dels Estat Units pro-rus

De l’històric i vergonyós dos contra un que Trump i Vance li van fer a Zelenski hi ha un moment clau, en què el president ucraïnès els adverteix que ara no senten el perill de Rússia perquè els Estats Units estan separats de la guerra per un oceà, però que ja li sabran dir en el futur. És aleshores quan Trump aixeca el dit i la veu per contestar: “Tu no ho saps, això, no ens diguis què sentirem”. Zelenski els està advertint del perill de fer-li el joc a Putin, i Trump no tolera que ningú s’atreveixi a rectificar-lo en públic, i encara menys si és per esvalotar-li el galliner assenyalant el punt més dèbil i més increïble del seu pla: un president dels Estats Units humiliant el president d’un país envaït per Rússia. Per això Trump deixa caure aleshores la bomba de la Tercera Guerra Mundial.

En el canvi d’ordre mundial a què estem assistint a velocitat digital des que Trump va prendre possessió fa 40 dies, l’escena del Despatx Oval representa el dia en què el president dels Estats Units va abraçar l’estratègia del de Rússia, el va donar per rehabilitat i va dir a Europa que ja us ho fareu, mentre Europa encara és plena de bases i tropes americanes que són aquí per dissuadir Rússia.

¿Hauria canviat alguna cosa si Zelenski hagués fet com Macron (riure les gràcies de Trump per fer-lo sentir intel·ligent) o com Starmer (treure-li el sobre amb la carta del rei Carles d’Anglaterra per fer-lo sentir important) i no s’hagués deixat portar al terreny que dominen els abusananos? No ho sembla. Trump té un propòsit, Amèrica primer, i això passa per entendre’s amb els més forts de la classe. La resta som considerats una nosa desagraïda, encara que això signifiqui que Trump estigui representant el distòpic paper d’un president americà pro-rus.