Pressupostos per invertir i fomentar el creixement
Encara que la intensitat amb què es defensen depèn de la possibilitat o no d'aprovar-los, pocs polítics poden qüestionar en públic que sigui millor tenir pressupostos que no tenir-ne. Probablement per aquest motiu el president Salvador Illa ha optat per tirar pel dret i fer que ERC hagi de pronunciar-se i, en tot cas, argumentar bé per què està disposat a bloquejar-los.
El projecte que ha entrat aquest divendres al Parlament, en cas de passar el filtre de la cambra, suposaria posar fi a l'anomalia de viure amb els comptes prorrogats des de fa tres anys i a base de suplements de crèdit per no paralitzar del tot la capacitat de maniobra del govern, tot i que la limita. Millor debatre, entrar en la negociació i mirar de fer els canvis que es creguin necessaris, que no frenar la possibilitat que el projecte tiri endavant. A més del mateix PSC i de Comuns, l'executiu català ha aconseguit també l'aval dels agents socials, patronals (Foment del Treball i Pimec) i sindicats (UGT i CCOO). "Val més que n'hi hagi que no pas que no", asseguren.
Un dels aspectes importants del projecte elaborat per la conselleria d'Economia que dirigeix Alícia Romero és la inversió, després de dos exercicis complets a un ritme menor. Gràcies a l'estalvi corrent aconseguit, està previst que s'arribi als 4.146 milions, una quantitat que tornaria a donar un impuls a l'economia, i que fins i tot se situa per damunt del nivell del 2023, l'últim pressupost aprovat, que encara comptava amb el baló d'oxigen dels fons europeus Next Generation.
Amb una economia encara dinàmica, amb un creixement previst aquest any del 2,1%, tot i que amb una tendència a l'alentiment (el 2025 va créixer el 2,7%), ara seria un bon moment per a uns comptes expansius. En les etapes en què hi ha un bon ritme d'ingressos és quan cal pitjar l'accelerador de la despesa pública, tenint en compte que la desigualtat d'ingressos es manté estable però hauria de reduir-se. I un altre element destacable: 1.900 milions previstos en polítiques d'habitatge, una quantitat sense precedents que podria suposar el retorn del sector públic a la intervenció en una activitat essencial per al benestar de la població.
El projecte pressupostari, que preveu deixar el dèficit en el 0,1% del producte interior brut (PIB), manté alguns elements que continuen sent preocupants. Un d'ells és el pes del deute, amb un nivell d'uns 90.000 milions, que baixarà del 28,4% del PIB al 27,4% però pot caure fins al 22,2% només si finalment s'aprova la cancel·lació d'una part del deute pendent amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA).
L'altre són els interessos del deute, que es duplicaran per la pujada dels tipus d'interès, fins als 1.616 milions d'euros, i en realitat es podria considerar com el cinquè departament de la Generalitat, per davant, per exemple, d'Empresa i Treball (1.506 milions). Alleugerir el deute ajudarà a anar baixant la càrrega financera i, després d'aconseguir refinançar amb la banca 3.500 milions del FLA del 2023 per primera vegada en tretze anys i nou finançament al sector privat de 292,75 milions a llarg termini per primer cop en catorze anys, s'aniria aplanant el camí per tornar als mercats. Per això també calen pressupostos.