El preu de la gasolina

Pujarà la gasolina. S’encariran els lloguers, s’estancaran els salaris. Ho tindreu tot molt més complicat, fill meu: jo tampoc m’ho esperava. De vegades em costa parlar-te de les possibilitats que se’ns desplegaven abans, quan l’ascensor social funcionava, quan tenir una carrera i un màster semblava la garantia de tot. La volatilitat actual té els seus avantatges, segur: et lligues menys, coneixes més coses, t’espaviles i depens més de la teva pròpia adaptabilitat. Vull dir que deixa que s’estanquin els salaris, home: ells no són tu. Tu no t’estanquis, ni et deixis estancar. Ja sé que tots necessitem un terra que no es bellugui gaire, per gosar poder canviar quan ens vingui de gust i no perquè les flames ens atrapin. Però el terra no ets tu. La decadència no ets tu, el salari mínim no ets tu. Tocarà pencar molt i no refiar-se de res, això sí. Que quan es va torçar la cosa? Suposo que amb la crisi del 2008 i amb el coronavirus, i a casa nostra amb el Procés, però ells tampoc són tu. Són fets, dades, circumstàncies, l’home del temps. La cruesa amb què la democràcia s’esquerda t’obligarà a refiar-te poc dels teus drets (que hauràs de defensar més del que seria normal) i concentrar-te més en els teus deures (sobreviure sense fer mal, bàsicament). Però el sistema no ets tu, la fallida no ets tu, la fragilitat i la mediocritat no ets tu. I pel que fa a l’ascensor social, fill meu, tampoc et pensis: tothom sap que en veritat sempre van ser unes escales.

Et tocarà reconstruir, i crec que és una bona notícia. Et vaig agafar en els meus braços quan la reconstrucció anterior semblava sòlida, estimulant, gairebé consolidada. Però tot pot sacsejar-se en qualsevol moment, i quan s’acabi aquest període incert tocarà tornar a muntar alguna cosa nova. No sé què vols fer, si una família, si una vida independent, si una empresa, si un projecte social... Però ho faràs amb una sabata i una espardenya, i seran una sabata i una espardenya millors. De fet, els materials de fa 30 anys ja no et serveixen. Ni els tens, ni et toquen. L’entorn és una mica més hostil, però no t’espantis: tampoc és que s’hagi esfondrat tot. S’ha esfondrat allò que era mentida, o allò que ja no aguantava. A partir d’aquí les noves veritats seran les vostres. Les que decidiu, les que lluiteu. Això ets tu: el nou ordre mundial, la nova normalitat, el nou principi de realitat. Tot serà en el teu llenguatge, i dependrà en bona part de tu, i en una alta bona part de la teva sort. Que, per cert, la sort tampoc no ets tu. És un fet, una circumstància, l’home del sac. A aquestes altures només et puc recomanar no aturar-te. No conformar-te, fer sempre una mica més. Del que no t’agrada (els deures) i del que t’agrada (els plaers), fes sempre una mica més. Dona més del que s’espera. Sigues especial i perfectament identificable. Marca de la casa.

Pujarà la gasolina, i vindran més guerres, i autoritarismes, i injustícies que vulnerin fins i tot allò que la norma en teoria protegeix. Et preguntaràs com és possible, però els dolents no serien dolents si no poguessin guanyar alguna vegada. I pujarà el preu del pa, i el preu de la vida, i el preu de les paraules. Programaràs un robot perquè em faci companyia (i el sopar), i a les intel·ligències artificials els faràs més cas que a mi, però pensa que ells no són ningú. Són anònims, són barats i replicables. Ser persona, i ser una persona, pujarà com la gasolina. Envolta’t de gent amb personalitat. Busca els millors, fins i tot millors que tu, i apropa-t’hi. I estima, i tingues un castell propi per protegir, un motiu, una causa. Nosaltres vam perdre molt de temps embadalits amb Hollywood, però tu fixa’t en la Xina, fixa’t en Rússia i en Sud-amèrica, mentre estimes Europa. Reconstruïu això, refeu això. Segueix els corrents i després sigues tu el corrent. Ah: i, després, ajuda. No oblidis ajudar els altres. Recorda que és molt més divertit.

Pujarà el preu de la gasolina, t’ho garanteixo. Però també et prometo que baixarà el preu de la gasolina. I que guanyaran els bons, i que tornarà la pau. No et deixis impressionar per les dianes, no duren per sempre. Com els homes grisos, com les idees artificials, com els pactes de finançament autonòmic. A terra només hi trobaràs la quadrícula, és amunt on s’esdevé Gaudí. Per tant, tu concentra’t en gosar fer fort i en anar mirant què vols aixecar. El preu de les coses no ets tu, la decadència no ets tu. Tu saps perfectament qui ets. Tot anirà bé si recordes sempre qui ets.